|
|
L'orde
del Temple de Salomó fou fundada a Jerusalem el 1118 i l'any 1128
fou reconegut per la Santa Seu.
A Occident reberen les primeres donacions al Llanguadoc, la Provença,
la Corona d'Aragó i Catalunya. El 1132 el comte de Barcelona, Ramon
Berenguer III, professà dins l'orde, i el 1141 Ramon Berenguer IV
solucionà el testament del rei d'Aragó, Alfons el Bataller, amb
els templers i els implicà en la Reconquesta.
Després de les conquestes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), la
croada de l'Ebre culminà amb la presa de Miravet, l'agost de 1153.
Ramon Berenguer IV lliurà el castell de Miravet a l'orde del Temple
juntament amb un extens domini que comprenia l'actual Terra Alta
i gran part de la Ribera d'Ebre.
La resta del territori de la Ribera d'Ebre quedà dividit en dues
grans baronies: la de Flix i la dels Castellvell-Entença.
Els templers foren acusats de traïció i heretgia i el 1307 s'inicià
el procés contra l'orde fins que fou dissolt, el 1314, per decisió
papal.
Al Principat els "pobres cavallers de Crist" es mantingueren ferms
contra les acusacions i resistiren els setges portats a terme pels
exèrcits de Jaume II. El més llarg fou el protagonitzat pels templers
del castell de Miravet, el setge s'allargà durant dotze mesos i
no es produí la capitulació fins al 12 de desembre de 1308. Aquests
fets es representen al lloc on es produïren el mes d'agost de cada
any.
Les possessions del Temple passaren a l'orde de l'Hospital, el qual
les mantingué fins a la desamortització de 1835.
La implantació del Temple i les diferents baronies a l'actual comarca
de la Ribera d'Ebre ens ha deixat un ampli patrimoni i un important
llegat cultural, barreja dels costums i la convivència intercultural
entre musulmans, jueus i cristians, dels quals ens sentim hereus
i testimoni present del seu pas per aquestes terres.
|
|
|
