Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Logo del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Canal de Youtube del Consell Comarcal

L’economia de la Ribera d’Ebre, la que més contrastos presenta de les comarques ebrenques, en un context de creixement per sobre la mitjana catalana

18 octubre 2018 · Noticies

La sala de plens del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va ser ahir l’escenari de la presentació del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre del 2018, elaborat periòdicament per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Presentava l’informe el director de la CELIR, Juan Antonio Duro, acompanyat de la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera, Gemma Carim, i la directora dels serveis territorials de Presidència a l’Ebre, Rosa Peig.

Les principals conclusions que es desprenen de l’informe és que l’economia ebrenca continua creixent, per quart trimestre consecutiu, per sobre la mitjana catalana, concretament un 5,7%, augmentant el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, arribant a les Terres de l’Ebre a 54.046, 2.902 més que el segon trimestre de l’any anterior. També positives són les dades de l’atur a les Terres de l’Ebre, on el nombre d’aturats s’ha situat en 9.298 persones, 736 menys que en el mateix període del 2017, seguint sent favorable per dinovè trimestre consecutiu, tot i que l’informe també indica un alentiment en la davallada de l’atur. En canvi el nombre d’autònoms ebrencs disminueix 1,1 punts respecte al primer trimestre de l’any, igual com el nombre d’empreses que ho fa un -0,6 punts, però el director del CELiR no ho considera una dada negativa perquè creix el nombre d’assalariats i contractes.

Particularitats de la Ribera d’Ebre

La presentació del Butlletí va anar a càrrec del director de la CELIR, Juan Antonio Duro, a l’esquerra de la imatge; la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim (al centre de la imatge); i la directora dels serveis territorials de Presidència a l’Ebre, Rosa Peig.

En el cas de la Ribera, el nombre d’afiliats se situava a l’acabar el segon trimestre de l’any en 5.423 persones, 274 més que en mateix període de l’any anterior. D’abril a juny també es va registrar a la comarca una baixada de l’atur, situant-se en els 1.057 aturats, la qual cosa representa una taxa d’atur  del 7,5% de la població riberenca activa. Això són 1,7 punts menys d’atur que el primer trimestre de l’any, però en canvi suposa un lleuger increment de 0,2 punts al mateix període de 2017. Per al director de CELiR, el més preocupant a la Ribera és l’edat del col·lectiu amb més atur a la comarca, concretament el grup d’entre 55 a 59 anys, seguit del grup d’entre 50 a 54 anys, tot i que l’expert l’atribueix en molts casos a dinàmiques més properes a la prejubilació. I és que la comarca de la Ribera d’Ebre, a diferència de la resta del territori ebrenc, està molt condicionada pel sector industrial, sobretot per les dues plantes nuclears d’Ascó i la històrica fàbrica de Flix.

Precisament aquests dos municipis riberencs destaquen, tot i que per causes oposades, en l’anàlisi feta a 21 municipis ebrencs quant a la seva ocupació, presentant Flix la davallada més gran registrada de tots els municipis analitzats (-4,8% del nombre d’ocupats en el segon trimestre), mentre que Ascó és el que major creixement va registrar en aquest mateix període, amb un 14,8 per cent d’increment.

De fet, en l’informe de l’economia ebrenca que elabora la Càtedra d’Economia Local i Regional apunta la poca implantació industrial i molt de potencial per al desenvolupament per a l’economia de les altres tres comarques veïnes, un factor que en el cas particular de la Ribera no respon a la realitat, realitat comarcal que queda diluïda en les dades territorials segons reconeix el mateix Duró. Així, mentre que en l’informe es destaca aquest paper de la indústria en el futur de les Terres de l’Ebre, en el cas de la Ribera, com apunta la presidenta del Consell, els esforços s’encaminen en la diversificació econòmica apostant per sectors estratègics com el comerç, el turisme i productes agroalimentaris autòctons de qualitat, com la fruita dolça, el vi i l’oli, en els quals s’està treballant dins el projecte Ribera d’Ebre Viva els darrers anys.

El que sí que tenen en comú totes les comarques del sud de Catalunya, com d’altres territoris rurals el país, també la Ribera d’Ebre, és la preocupació davant la pèrdua i envelliment de la població, un tema que Duró i Carim comparteixen com un factor “estratègic de cara als pròxims anys” i que de fet des del Consell Comarcal de la Ribera es té molt present a l’hora de prioritzar programes que van en aquesta línia, com el del Garantia Juvenil per a joves o els ajuts del LEADER per impulsar inversions al territori. Així, tot just aquests dies està seleccionant 23 joves per treballar en administracions i entitats de la comarca els pròxims 6 mesos i s’acaba de tancar una nova convocatòria del LEADER, que només els darrers dos anys ha injectat 2,1 milions d’euros d’inversió a la comarca.

Més informació de l’informe de Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del Campus Terres de l’Ebre en aquest enllaç. http://diaridigital.urv.cat/el-sector-serveis-lidera-el-creixement-economic-a-les-terres-de-lebre-el-segon-trimestre-de-lany/

Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre | Plaça Sant Roc, 2 | 43740 Móra d'Ebre | 977401851 | consell@riberaebre.org
Amb el suport de: