Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

L’acte institucional del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones clama que “tots i totes som necessaris en la lluita col·lectiva” per eradicar aquesta xacra social

Acte institucional amb lectura del manifest del 25N, avui a Móra la Nova.

Coincidint amb la celebració, aquest dissabte 25N, del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha celebrat aquest migdia un emotiu acte institucional a la plaça Catalunya de Móra la Nova, el municipi de la comarca on al març es va produir un dels 14 feminicidis registrats aquest 2023 a Catalunya. Al clam unànime de “ni una més!” s’hi ha sumat també la família de la jove de Garcia assassinada, que ha reclamat “justícia i que ningú hagi de patir ni perdre la vida per ser dones. Per la Marina i per totes, lluitem per un país lliure de violència masclista” ha dit la mare, agraint el suport rebut d’una comarca que avui s’ha expressat públicament encara colpida pel crim.

La “lluita col·lectiva” contra la violència envers les dones és “una carrera de fons”, s’ha recordat en la declaració institucional que han llegit representants de la comarca, d’entitats locals, centres educatius i companyes de feina de la víctima riberenca, abans del minut de silenci convocat amb motiu del 25N i en record a les víctimes.

La família de Marina ha volgut dir unes paraules després de la lectura del manifest i el minut de silenci.

“Per acabar amb la violència masclista i el patriarcat us necessitem a tots i a totes. No n’hi ha prou amb el que fem des de les institucions i l’àmbit públic si després, en el nostre dia a dia, quan veiem una agressió o un comentari fora de lloc, fem veure que no ho hem vist o ho justifiquem” ha dit la consellera d’Igualtat, Feminismes, Joventut i Salut de la Ribera d’Ebre, Rosa Garcia, confiant “en la força de la nostra gent” per eradicar aquesta xacra social: “Cal que eduquem els nostres fills i filles en el respecte perquè Marina sigui la última víctima d’un feminicidi a la Ribera d’Ebre”.

Atenció a les víctimes i prevenció

Aquest tràgic succés no ha estat l’únic cas registrat a la comarca en el que portem d’any. L’àrea de Feminismes i Igualtat del Consell ha atès 26 veïnes per violència masclista, i des de gener 17 riberenques han rebut suport psicològic i jurídic del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). Unes dades que “demostren que encara queda molt per fer” ha dit l’alcalde de Móra la Nova, i vicepresident del Consell Comarcal, Carlos Trinchan, animant a “no tenir por a denunciar i parlar dels casos de violència”, ja que “és millor prevenir que no haver de lamentar-nos-en quan ja és massa tard”.

L’acte s’ha celebrat davant del mural de la plaça Catalunya fet pels alumnes de l’escola d’art.

Des del Consell Comarcal es duen a terme diversos programes preventius, com els tallers del Kant per a la Igualtat a tots els alumnes dels instituts de la Ribera, les campanyes de difusió de protocols en espais d’oci de la comarca i les maletes pedagògiques per coeducar a les noves generacions en la Igualtat, les quals estan a disposició d’escoles, biblioteques i entitats de lleure, o del professorat en el cas de la maleta sobre LGBTI, que compta amb el suport tècnic d el Servei d’Atenció Integral (SAI).

A més, s’han impulsat projectes capdavanters, com el primer punt lila Irisat de les Terres de l’Ebre en l’àmbit educatiu, autogestionat pels propis alumnes de l’institut escola 3 d’abril de Móra la Nova: “És molt important el paper de les noves generacions. Cada cop som més i cada vegada serem més” afirma la consellera d’Igualtat, destacant la particularitat d’aquest punt lila irisat, tant pel que fa a la sensibilització i prevenció de casos de violència, com en la detecció i orientació a les víctimes per afrontar-ho: “Els nois i noies voluntàries tenen el suport del professorat i de les tècniques comarcals però és molt positiu i molt encoratjador que siguin els mateixos joves els que tracten les situacions de violència que viuen els seus companys, de tu a tu i entre iguals”.

Els alumnes de l’Escola d’Art que han protagonitzat la performance, amb la família i representants institucionals i de les entitats col·laboradores.

Nova proposta artística amb motiu del 25N

L’acte institucional s’ha celebrat davant del mural que va fer l’Escola d’Art Josep Cassadó de Móra la Nova, pocs dies després del feminicidi de la Ribera, en un acte reivindicatiu que “al seu dia va servir per expressar, a través de l’art, la ràbia continguda i el dolor dels alumnes i artistes d’aquest centre, on coneixiem a la víctima”, ha explicat Rosa Pere, desvetllant que d’aquella iniciativa ha sorgit el projecte artístic que els darrers anys l’Escola d’Art presenta amb motiu del 25N, sumant-se a les reivindicacions de l’acte institucional comarcal.

A la performance han pogut participar-hi 14 de les persones que s’han concentrat a la plaça Catalunya de Móra la Nova, i de l’explosió dels globus de pintura, 14 en total, un per cada víctima de violència masclista de 2023, sorgirà un nou projecte que tindrà continuïtat i que es presentarà més enllà de la Ribera, com altres anys. Us en deixem algunes imatges:

Declaració que s’ha llegit avui a l’acte institucional del 25N del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones:

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones, afirmem ben alt i clar que la lluita contra les violències masclistes és una lluita col·lectiva que necessita tota la societat. Perquè les violències masclistes no són un fet aïllat ni privat. Perquè les violències masclistes són el principal problema de seguretat pública que té el país. Perquè no són un problema de les dones. Són un problema de tota la societat.

En les darreres dècades hem viscut al nostre país un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones. Per arribar fins aquí ha calgut posar nom a les diferents formes que adopta i assenyalar tots els àmbits en què es produeix. També ha estat fonamental que tant les dones com els homes aprenguéssim a identificar els fets que constitueixen violència masclista i, de manera cabdal, a responsabilitzar els agressors en lloc de culpabilitzar les dones que la pateixen per allò que han fet o no han fet.

Aquest canvi no s’ha produït perquè sí. Ha sigut fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny, en l’àmbit social i comunitari, en l’àmbit laboral, en l’àmbit cultural o en l’àmbit esportiu, i que també ha guanyat un espai central a les institucions polítiques i les administracions públiques. S’hi destinen més recursos que mai per als serveis especialitzats d’atenció i recuperació de les dones i de les seves filles i fills.

Per això és inevitable que se’ns esgotin les paraules de condemna i que ens preguntem amb dolor: “per què no s’aturen les violències contra les dones?”, “per què no s’acaben els feminicidis?”, o “per què no deixen d’augmentar les denúncies?”.

Prenguem consciència que amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta institucional no n’hi ha prou. No afrontem un esprint sinó una carrera de fons. Tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos. I massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima o supervivent que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor.

Aquest estiu tothom ha pogut veure com un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no era suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda. Tothom ha pogut veure igualment que, perquè això passés, ha estat necessari tot un clam social d’indignació davant la manca de diligència de qui tenia la responsabilitat d’actuar, d’aquells que van aplaudir unes excuses injustificables, dels que van pressionar o qüestionar la reacció de la víctima i dels que varen ser tous en els seus comunicats o van callar massa dies. Tothom ha pogut veure igualment que, amb el clam “#S’haAcabat”, les jugadores de futbol no denunciaven només aquests fets, sinó que posaven el focus en un conjunt de desigualtats que cal adreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat.

Aquest és el pas que necessitem fer totes i tots cada dia per acabar amb les violències masclistes. El silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències. Cal trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció. Totes i tots som observadores i observadors d’unes violències que pateixen moltes dones del nostre entorn (familiar, d’amistats, laboral, educatiu, grups de xarxes socials, espais d’oci, al transport públic o al carrer) per part d’homes del nostre mateix entorn.

Totes i tots podem evitar que es produeixi la violència intervenint i denunciant comportaments agressius, discriminacions i desigualtats. Podem contribuir a establir estàndards sobre què és acceptable i què no ho és en el nostre entorn, podem ajudar a reconèixer comentaris o comportaments intolerables, incloent-hi aquells discursos negacionistes de les violències masclistes, i empènyer així a superar les normes culturals patriarcals de la nostra societat. Podem cridar l’atenció sobre la situació de violència perquè s’aturi i exigir al nostre centre de treball, associació o espai d’oci que apliqui adequadament el protocol que està obligat a tenir.

Així mateix, totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar els indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seva vida. És especialment important donar-li suport emocional, ajudar-la a superar la por, l’aïllament, la vergonya o el sentiment de culpabilitat que pot provocar la violència viscuda, assegurant-li que no és culpa seva, que som al seu costat i que la podem acompanyar als serveis especialitzats que es troben arreu del país o trucar al telèfon 900 900 120.

Les institucions polítiques del país —Generalitat de Catalunya, administracions locals i entitats municipalistes—  ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes. Sabem que hem treballat molt, però encara hem de fer-ho molt més: amb la diligència deguda, amb una resposta integral i amb polítiques públiques transformadores i valentes.

Però, per erradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.