Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

170 cantaires riberencs de sis corals de la comarca van ser els protagonistes, aquest diumenge al Casal Municipal de Benissanet, d’una de les cites culturals de tardor amb més solera de la Ribera d’Ebre: la XXIII Mostra de Cant Coral comarcal.

Així, hi van participar l’Orfeó Tivissà, la Coral de Rasquera, l’Orfeó d’Ascó, el Cor Aubadera i la Coral de l’Escola Municipal de Música de Benissanet, dirigits per Pilar Vega, Dàmaris Rodríguez, Anna Galcerà, Robert Faltus i Carlota Papaseit, respectivament.

Relleu assegurat

En el moment dels parlaments la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Margarita Daura, acompanyada de l’alcalde de Benissanet, Francesc Xavier Arbó, va lloar “el treball, la constància i la dedicació” de tots els i les cantaires que “gaudeixen i comparteixen l’afició per la música”. La consellera també es va basar en la seva experiència com a membre de l’Orfeó d’Ascó per destacar els beneficis de cantar en una coral, a la vegada que va fer un paral·lelisme del “treball en equip dels cors, la suma d’esforços per aconseguir un fi comú”, amb el fet que “treballar plegats fa que la Ribera vagi endavant”.

Així mateix, Daura va posar en relleu l’elevat nombre de joves que formen part de cors com el de Benissanet o el de Rasquera. “Ha estat una sorpresa molt agradable veure la implicació de la joventut en aquesta iniciativa”, va assegurar, “la qual cosa és garantia de continuïtat de cara al futur d’una tradició tan arrelada a la nostra comarca com el cant coral”. En la mateixa línia, va voler “encoratjar les corals a continuar amb el seu treball per poder oferir al públic les seves interpretacions i mantenir viva la nostra cultura”. Finalment, va animar els pobles que no tenen coral a reemprendre el projecte, perquè “un poble que canta és un poble que es manté viu”, va concloure.

Programa divers

Pel que fa al repertori, va ser molt variat i amb representació de diferents estils musicals, des de melodies populars catalanes fins a músiques del Brasil o l’Àfrica, passant per notes de gòspel o de cançons molt conegudes com el Que tinguem sort, de Lluís Llach i Joan Manuel Serrat, o el Tornarem dels Lax’n’busto.

El moment més emotiu es va produir al final de la trobada, quan totes les corals juntes damunt de l’escenari van interpretar el Cànon de la pau i, com és tradicional, van tancar l’acte amb El Cant de la Senyera.