Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

El recull de biografies, en format llibre i exposició itinerant, dóna visibilitat a la trajectòria de cent dones ebrenques nascudes abans de 1947, entre elles 17 de la Ribera d’Ebre

D’esquerra a dreta, Valentina Domènech, Maria Cinta Nogués i Isabel Mestre, amb el moderador del col·loqui, Andreu Prunera.

“La gent del poble em coneixia, però quan venien autoritats de fora i jo els feia moure sempre em preguntaven ‘qui és vostè?’; tots, tots, tots se sorprenien que fes la foto una dona”, recorda la flixanca Isabel Mestres Margalef, nascuda el 1937. “No era habitual” que una dona de la seva època es dediqués a la fotografia: “Em va costar molt, però ja de ben petita, quan el pare havia de fer de barber i no podia anar a fer les fotos, jo li demanava que m’hi deixés anar a mi”, afegeix conscient del “privilegi” d’haver estat “testimoni en primera persona” de la història del poble de la segona meitat del segle XX.

Igual d’estrany era que el 1963 una dona aprovés l’oposició d’inspectora farmacèutica i es dediqués a formular les medicines per als veïns del poble, en aquest cas a Móra la Nova. “Era una vida molt complicada, i amb molta feina, però me n’he sortit de tot, amb molta ajuda d’altres dones, sobretot la mare”, diu orgullosa Maria Cinta Nogués Homedes, evocant amb 92 anys sostres de vidre particulars, com fer-se càrrec de la farmàcia del seu pare i treure’s el carnet de conduir, en tornar d’un “inoblidable” viatge de fi de carrera per Europa, l’any 1956.

Les tres riberenques que van donar el seu testimoni en el col·loqui, amb l’alcaldessa de Garcia, la directora territorial d’Igualtat i Feminismes i el president del Consell Comarcal.

Isabel i Maria Cinta ha estat tan avançades al seu temps com l’activista antifeixista Valentina Domènech Borràs, de Tivissa, que ha lluitat “tota la vida” per la llibertat “pròpia i col·lectiva”, per preservar la memòria històrica i per “fer justícia”, fins a aconseguir que l’anul·lés el judici Sumaríssim del seu pare, empresonat i afusellat quan aquesta tivissana només tenia 4 anys: “No m’ho ha explicat ningú això. Jo recordo perfectament, com si fos ara, com m’aixecaven per damunt de la reixa perquè el pare em veiés”. Un record “dolorós”, que li ha “marcat la vida”, i que creu “necessari d’explicar perquè la història no es torni a repetir”, diu “afortunada per les oportunitats” que li ha donat la vida, com l’estada a París amb 33 anys, inicialment en el que avui seria fer d’au-pair, que li va donar l’oportunitat d’estudiar i fer amistats d’arreu del món, “obrint la ment”.

Reivindicació feminista i exemple de ‘coratge’

El president del Consell i alcalde de Flix, reivindicant el paper de la dona riberenca.

Elles són tres de les 17 protagonistes de la Ribera d’Ebre que formen part del projecte ‘Dones Rurals, dones de les Terres de l’Ebre’, un projecte impulsat per l’Institut Català de les Dones, per difondre les contribucions personals i socials de les dones rurals ebrenques nascudes abans de l’any 1947. Aquest dijous a la tarda, de nou, el seu testimoni ha estat protagonista en un acte col·loqui, celebrat al Casal Maig de Garcia, per homenatjar a les dones riberenques que han participat en el llibre i l’exposició itinerant que recull les biografies d’un centenar de dones ebrenques, de totes les comarques i municipis de les Terres de l’Ebre, recollides gràcies a la col·laboració d’entitats, ajuntaments i particulars d’arreu del territori.

Entre el públic, representants polítics i de les entitats de la comarca.

El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero, va defensar iniciatives com aquesta i la “necessitat de les polítiques d’igualtat, feminisme i de memòria històrica” per reconèixer el veritable paper de la dona en la nostra societat, ja que “gràcies a dones com elles, històricament relegades a l’esfera privada, avui som qui som i el que som”. Amb l’exemple de “coratge” de les protagonistes, el president riberenc va reivindicar una “ruralitat allunyada de victimismes”: “Abans el lloc on naixies marcava el futur de les persones, i no tothom podia accedir a estudis, professions i responsabilitats, sobretot si eres dona i del món rural. Però avui dia la gent dels pobles i de les ciutats tenim vides, aficions i oportunitats molt semblants”. Cal “trencar visions falses” i “dicotomies cada cop més difuminades”, tant pel que fa a la vida pública i privada, com a la vida rural i urbana”, en paraules de Francesc Barbero.

Un projecte d’Igualtat i Feminismes

La directora territorial d’Igualtat i Feminismes, Mar Lleixà.

L’acte per presentar ‘Dones rurals, dones de les Terres de l’Ebre’, organitzat pel Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes i el Consell Comarcal de la Ribera, vol “conèixer, reconèixer i fer visibles totes les tasques realitzades per les dones en àmbits laborals i socials poc visibilitzats, per fomentar que l’expertesa femenina sigui escoltada en tertúlies i visibilitzar la presència de les dones en àmbits extensament masculinitzats”, explica la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes, Mar Lleixà Fortuño. “Volem fer valer les aportacions de les dones en la construcció, manteniment i la transformació de la societat i l’assoliment de les llibertats, a fi de superar la seva infravaloració històrica i que esdevinguin referents actuals i futures”, afegeix.

La coordinadora d’Àrea i consellera de Serveis Social, Blanca López, alcaldessa de Garcia.

Per la seva banda, la consellera de l’Àrea comarcal de Serveis Socials, Blanca López, també alcaldessa de Garcia, primera parada de l’exposició itinerant del projecte, disponible per a tots els pobles de la comarca, també fa valdre “la contribució ferma i generosa” de les dones riberenques “a la història, la cultura i el desenvolupament dels nostres pobles” i la “necessitat de treure de l’ombra i reivindicar tasques molts cops infravalorades, encara avui, com la cura a la família i la casa”. Els assistents a l’acte, la consellera d’Igualtat, Feminismes i Salut del Consell Comarcal, Maria Rosa Garcia, el vicepresident comarcal i alcalde de Móra la Nova, Carlos Trinchan; la consellera de Turisme, Comerç i Producte Local, Vanessa Serrano; familiars de les homenatjades en el projecte i una representació política i associativa de la comarca, majoritàriament dones.

Dones amb vides, oficis i professions poc habituals a la seva època

L’homenatge i primera parada de l’exposició itinerant a la Ribera d’Ebre, celebrat a la sala Maig de Garcia.

Les tres participants en el col·loqui formen part d’un grup de 17 dones de la comarca, de tots els pobles, escollides per la seva trajectòria singular per a la seva època. Són Paulina Jordà Serra, pagesa d’Ascó; Maria Serres Margalef, escriptora, lluitadora i modista de la Serra d’Almós; Josefina Rius Bové, professora i paleògrafa de Flix; Teresa Sabaté Bru, infermera de Ginestar; Maria Martí Ramos, secretària de l’Ajuntament de Rasquera; Teresa Borull Safont, llatadora de Rasquera; Mercedes Martínez Alier, empresària agrícola de Ginestar; Maria Escoda Benet, llevadora de Garcia; Anna Ciuraneta Estadella, pagesa de la Palma d’Ebre; Dominica Fabregat Paula, canterera de Miravet; Pepita Grangé Torà, llevadora de Móra d’Ebre; Teresa Aguilà Garcia, pagesa i antifeixista de Riba-roja d’Ebre; Pura Sentís Jornet, pintora i primera regidora de l’Ajuntament de la Torre de l’Espanyol; Dolores Ferré Vilaplana, emprenedora de Vinebre; i les tres que ahir van posar el seu testimoni a l’acte: la flixanca Isabel Mestres Margalef, la moranovenca i Maria Cinta Nogués Homedes i tivissana Valentina Domènech Borràs.

El projecte continua en marxa i des del departament d’Igualtat i Feminismes s’anima a la societat civil de la comarca a continuar proposant noms de dones riberenques per donar a conèixer la seva trajectòria de cara a pròximes edicions. Als assistents se’ls va obsequiar amb un llibre, també als representants del poble i la família de la protagonista ja morta, i van poder visitar l’exposició a la sala Maig de Garcia.

Podeu consultar el llibre i conèixer la trajectòria de les dones ebrenques que el protagonistzen en aquest enllaç.