Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

La presidenta va explicar el posicionament comarcal respecte al fons nuclear a la sala Ca Don Ventura de Flix.

La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, va posar ahir la institució comarcal a disposició del Govern i dels pobles més afectats pel tancament dels reactors nuclears d’Ascó, i així en el proper Plenari que se celebrarà el dijous 30 de març es designaran els dos representants del territori en l’òrgan de govern que ha de decidir el repartiment del Fons de Transició Nuclear (FTN).

L’elecció dels dos representants comarcals arriba després dels canvis parlamentaris introduïts a finals de l’any passat en la governança del FTN, que amplia la partida econòmica disponible però també el radi d’afectació a 30 quilòmetres dels reactors, i per tant els municipis beneficiats pels diners recaptats de la nuclear, excloent els de més de 12.000 habitants. El Consell Comarcal està consensuant els dos membres riberencs que representaran els pobles més propers als dos reactors, un cop el passat divendres s’ha aprovat definitivament el pressupost de 2023 de la Generalitat, que permet començar a desplegar el nou reglament que regula el repartiment dels 60 milions d’euros anuals previstos per al territori afectat per la fi de la vida últil de les nuclears catalanes.

“Les modificacions introduïdes a darrera hora han canviat molt l’estructura que teníem abans, ja no hi som representants tots els alcaldes de la zona 1 i per això esperem que el Consell Comarcal ens representi bé a l’hora de prendre decisions, ja que som els més afectats i els més propers als reactors”, va dir Carim, també alcaldessa de Vinebre, davant una àmplia representació del teixit socioeconòmic i polític de la comarca que ahir va omplir la sala de Ca Don Ventura, a Flix, en una reunió informativa per explicar la situació actual del fons nuclear. L’acte coincidia amb la visita del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, per conèixer de primera mà la primera inversió als terrenys de la fàbrica d’Ercross.

‘Una oportunitat que la Ribera necessita’

La presidenta del Consell va remarcar la importància de treballar conjuntament perquè “estem davant d’una oportunitat que la Ribera d’Ebre necessita per crear activitat econòmica i ocupació”. En aquest sentit, va posar en valor “el treball de les tècniques comarcals de dinamització econòmica i les experiències dels darrers anys al Consell treballant de la mà amb empresaris, emprenedors i administració pública”, ja que “el fons nuclear no només és per captar grans indústries sinó també per donar una oportunitat a la resta de sector estratègics de l’economia riberenca: agroalimentari, comerç, turisme, pagesia i aquells veïns i emprenedors que volen viure als nostres pobles, i que també han de tenir una oportunitat per consolidar els seus negocis”.

El conseller d’Empresa i Treball va esperonar els riberencs a implicar-se en la governança del fons nuclear.

En la mateixa línia es van manifestar el conseller d’Empresa i Treball, que va refermar el compromís del Govern català amb el territori i va encoratjar als riberencs a ser part activa en les decisions i en la governança dels fons nuclears, ja que són “els que més coneixen la realitat del territori i els que més assumiran el cost i la pèrdua de llocs de treball” del tancament nuclear.

Torrent va anunciar que, un cop aprovat el reglament, la primera reunió de l’òrgan de govern del FTN serà a mitjans d’abril per començar a destinar recursos ja aquest any 2023, sense més demora. Segons Torrent, els fons contribuiran a captar inversions per a la reindustrialització del sud del país; s’està treballant per captar “projectes tractor que transformin la realitat econòmica i arrosseguin la resta de l’economia en aquesta transició energètica, i ens facin competitius en sector estratègics que tindran gran recorregut els propers anys, com les noves tecnologies, el turisme responsable i el sector agroalimentari”.

‘Una eina potent i sostinguda en el temps’

La reunió informativa dels fons nuclears va aplegar representants públics i del teixit econòmica d’arreu de la comarca.

Per la seva banda, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, va emplaçar als representants del sector públic i privat de la comarca a posar sobre la taula “projectes que creïn i ocupació i riquesa per aprofitar els incentius del fons nuclear”, que han d’ajudar a “compensar les deficiències competitives que poden tenir els polígon de la Ribera respecte a altres zones del país”. Salvadó va demanar responsabilitat i implicació als riberencs, ja que “després de 7 anys d’espera per fer realitat aquest fons nuclear, és important que ara fem els deures com a territori”.

Així, l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, va destacar que “ara tenim una eina potent i sostinguda en el temps” per crear alternatives als dos mil llocs de treball directes que avui genera la nuclear, dos terços dels quals són veïns dels pobles riberencs, i malgrat la demora a l’hora d’aplicar-se l’impost “estem d’enhorabona” perquè disposem d’incentius per compensar les mancances amb altres territoris i ser més competitius. Pel batlle de Flix “ens corre pressa” perquè “el 2030 pot semblar llunyà però hem estat un any i mig treballant per poder anunciar que Gas Ibérica, propietat del grup francés Gazechim, s’instal·la als terrenys d’Ercross; i com més gran és un projecte industrial més costa”.