Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre s’ha sumat aquest migdia a la commemoració del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, amb la celebració d’un acte a la Sala de Plens comarcal durant el qual s’ha llegit la declaració que han impulsat totes les administracions públiques amb motiu d’aquest 25N.

Foto de grup dels alumnes de l’Escola d’Arts de Móra la Nova que han participat en la performance del 25-N.

A més de llegir públicament el manifest, els alumnes de l’Escola d’Art de Móra la Nova han presentat una performance sobre els deu feminicidis que hi ha hagut a Catalunya aquest 2022, contribuint així a denunciar aquesta xacra, i com a homenatge a les dones víctimes. Podeu veure una mostra de l’espectacle als perfils de les xarxes socials del Consell, o en aquest enllaç. Des de Joventut se’ls han dedicat també unes paraules: “En un dia com avui diem NO a les humiliacions, a les pors, a la cosificació de la dona que porta a ser tractada com un objecte. Avui diem NO a les pressions socials i als abusos de poder d’una societat impregnada d’actituds masclistes que NO podem normalitzar. Avui volem dir NO a qualsevol tipus d’agressió cap a les dones. Volem ser i sentir-nos lliures de dir PROU, lliures de tornar a casa sense POR. Només SÍ és SÍ! PROU dones mortes a mans de les parelles. Diem PROU A la VIOLÈNCIA MASCLISTA amb aquesta performance que ve de la mà de l’Escola d’Arts i Disseny de Móra la Nova. Gràcies artistes!”

L’acte ha acabat amb un minut de silenci per refermar que “el compromís amb la llibertat de les dones ens ha de fer també una societat més lliure”.

Tallers amb joves dels instituts

A més de l’acte institucional, des de l’Àrea de Joventut de la Ribera també s’estan fent aquests dies tallers del 25N amb els alumnes de 4 d’ESO de la comarca, uns 150 joves que estudien a un dels quatre centres educatius riberencs, per fer-los reflexionar: “El taller planteja un debat a partir d’una relació de parella entre un noi i una noia.  En un primer vídeo, parla la noia i explica com ho viu, i en un segon vídeo, s’ofereix la visió del noi. Ella, a poc a poc va tenint més por i aïllant-se de tot i tothom; ell cada vegada adopta una posició més de superioritat i de control”, una situació que busca que els joves identifiquin els rols quan s’hi trobin en el seu dia a dia. La dinàmica acaba amb un debat a l’aula on les tècniques comarcals de Joventut detallen els diferents tipus de violència que hi ha i posen sobre la taula les xifres de violència masclista, també a casa nostra.

Recordem que només aquest any, l’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha atès a 30 dones riberenques víctimes de violència masclista, i una vintena ha tingut el suport i acompanyament psicològic i jurídic del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la Ribera d’Ebre (SIAD). Aquest és un servei comarcal gratuït, format per una psicòloga, una educadora social i una advocada, que recolza a la víctima en el cas que decideixi denunciar l’agressor, una decisió que sempre és personal. També es disposa d’un telèfon gratuït i confidencial que funciona cada dia de l’any durant 24 hores: 900 900 120, que aquest any ha atès 8.293 trucades.

A continuació us convidem a llegir el Manifest del 25N:

Declaració institucional del 25 de novembre de 2022

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. Fins i tot el poder d’ignorar una negativa o de traspassar els límits amb la insistència.

També el poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual, el poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola…) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. O el poder de posar en dubte la intenció de les denunciants. I, de manera cabdal, el poder de crear un imaginari en què les agressions les comet un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat, malgrat que la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers.

Els moviments feministes d’arreu del món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals i n’han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). També han denunciat la cultura de la violació que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones i han generat una onada de sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per acompanyar-les.

Simultàniament, els feminismes han impulsat dos grans canvis. En primer lloc, han posat el consentiment al centre. La llibertat sexual inclou practicar sexe tan sovint com es vulgui i amb qui es vulgui, així com rebutjar fer-ho. Això interpel·la tota la societat i especialment als homes, perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols de gènere en què els socialitza el patriarcat, perquè aprenguin a identificar en ells mateixos i en el seu entorn d’amistats, familiars i companys de feina o d’oci totes aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o que directament constitueixen violència sexual.

I, en segon lloc, els feminismes han exigit que es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics i que s’eradiqui tota forma de violència institucional. Una responsabilitat que abasta tant les polítiques de prevenció com les de reparació, les quals han d’estar suficientment dotades de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

Aquest és el compromís que refermem totes les institucions polítiques del país. Un compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure.