Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

La reunió ha tingut lloc a la seu del Consell Comarcal de la Ribera, a Móra d’Ebre.

Acord al territori per mantenir la filosofia per la qual es va crear el Fons de Transició Nuclear, respectant la veu els pobles afectats i els acords que ha pres els darrers nou mesos de taula de treball en la que han estat representats els agents socials, econòmics i polítics dels municipis més propers a la nuclear. Els presents han mantingut una posició favorable a ampliar l’aportació econòmica, però no el radi de municipis beneficiaris del Fons, mantenint l’actual sistema de governança per continuar participant de les decisions des del territori.

Aquesta és la principal conclusió de la reunió que ha tingut lloc aquest matí al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre amb representants polítics, socials i econòmics, convocada pels cinc presidents comarcals afectats per l’impacte del tancament de les centrals de casa nostra: la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta, el Priorat i el Baix Ebre.

A la sortida, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, ha coincidit amb els seus homòlegs en reclamar que “no ens podem permetre desvitualitzar la finalitat amb la qual va ser creat” aquest impost nuclear: assegurar la diversificació econòmica i la industrialització del territori més proper a les centrals davant el tancament anunciat dels reactors nuclears.

Els diners d’aquest fons “han de revertir directament a la zona que més patirà la desnuclearització, com passa a tots els països del món, ja que som els que necessitem les inversions i alternatives per crear riquesa. Si ara ens comencem a discutir i a canviar les regles de joc, al gener-febrer no arribaran els diners que tant necessitem”, ha dit Carim.

‘Menyspreu al territori’

Els cinc presidents comarcals més afectats pel tancament de la nuclear, avui a la taula.

Els presidents de les cinc comarques, així com els alcaldes i agents del territori presents a la trobada, han mantingut una posició favorable a augmentar la quantia econòmica del Fons, sempre i quan no s’ampliï el seu radi d’afectació, com proposa el grup parlamentari socialista en la modificació de la llei d’acompanyament dels Pressupostos de 2023, que es debatrà aquest dimecres al Parlament. Una fórmula de canviar les regles de joc que es vista com “un menyspreu” a la feina feta el darrer any a casa nostra, ja que “es podrien haver presentat esmenes al reglament que ara es troba en exposició pública i no paralitzar-ho quan estàvem a punt de posar-lo en marxa”, ha dit la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Abelló.

En la mateixa línia, la seva homòloga de la Terra Alta, Neus Sanromà, ha posat l’accent en “la discriminació positiva que ha permès buscar consensos al territori i no prendre les decisions a Barcelona sense tenir-nos en compte”, ja que “al final som nosaltres els que perdrem ocupació i tenim pocs recursos” davant altres zones urbanes del país. “El problema el tenim aquí, és lògic que les decisions les prenguem des d’aquí; la resta de l’impost mai ens hem negat a que es destini per altres projectes i territoris del país”, ha dit el president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia.

De fet, “ens podríem trobar que s’ampliés el número de municipis, però no la quantia econòmica”, ha afirmat el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura, subratllant que “ el benefici econòmic previst pel Fons només l’ha de tenir aquella empresa que decideix instal·lar a la zona afectada per les nuclears, sinó no té sentit crear un fons per combatre la pèrdua de competitivitat i activitat econòmica que representarà el tancament dels tres reactors nuclears”. “Es perdria tota l’essència d’aquest impost”, ha afegit Carim.

Les cinc presidències comarcals de la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta, el Priorat i el Baix Ebre defensen que es mantingui l’actual sistema de governança per gestionar el Fons de Transició Nuclear des del territori, tal i com s’ha vingut fent fins ara, sense perjudici a donar més notorietat als municipis que acullen les centrals nuclears al seu terme municipal. Així, es mostren contraris, tal com defensa l’actual proposta del PSC al Parlament, de no comptar amb els ajuntaments de la zona 1 que són els principals afectats, així com altres agents socials i econòmics de casa nostra.