Litterarum i Josep Maria Pros, premis Sirga d’Or 2020
8 octubre 2021 · NoticiesLo Fardell Patxetí i l’Institut Ramón Muntaner, i Fernando Caminals i Marc Castellnou i Rut Domènech són els finalistes en les categories d’entitat i persona, respectivament
Aquests premis biennals estan impulsats, des del 1992, pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre és l’entitat encarregada de seleccionar-ne els guardonats
El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha guardonat, aquest dijous, amb el premi Sirga d’Or 2020 en la categoria d’entitat a la fira professional Litterarum Móra d’Ebre i, en l’apartat de persones, el reconeixement ha estat per a l’activista cultural Josep Maria Pros. Ambdós han rebut el guardó comarcal, on hi ha la silueta de la Ribera d’Ebre amb un nus mariner, símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt, en reconeixement a la seva tasca en favor de la comarca. Aquest guardó honorífic de caràcter biennal, suposa un reconeixement per a trajectòries personals i col·lectives que hagin representat un enriquiment per a la comarca, tant en l’àmbit cultural, econòmic com científic.
L’acte de lliurament ha tingut lloc aquest dijous al Teatre Municipal La Llanterna de Móra d’Ebre, i ha estat presidit per la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim. Acompanyant a les presidentes, l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó; el president del CERE, Josep Sebastià Cid, consellers, alcaldes, regidors i representants dels pobles de la comarca.
D’aquesta manera, els riberencs han posat de relleu el paper fonamental de la fira professional Litterarum a l’hora de promoure les obres escèniques basades en textos literaris escrits en llengua catalana. Aquest certamen únic, impulsat per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes, té com a àmbit el domini lingüístic de la llengua catalana i, des del 2007, ha fet créixer considerablement les creacions escèniques inspirades en la literatura, ha apropat autors de les lletres catalanes de totes les èpoques al públic general i ha posat en contacte centenars d’artistes i professionals del sector. Litterarum Móra d’Ebre va ser guardonat l’any 2019 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és, actualment, un referent en el sector de les lletres i el gaudi de la literatura catalana per a totes les edats.
També han reconegut Josep Maria Pros, titulat en magisteri i carnisser, per la seva trajectòria polifacètica que l’han convertit en un dels referents del món cultural ebrenc. Gràcies a la seva iniciativa s’han pogut recuperar elements del patrimoni com el jaciment arqueològic iber de Sant Miquel, el palau renaixentista Ca Don Joan o un gran nombre d’objectes i estris antics, des de la prehistòria fins als nostres dies. Aquest vinebrà nascut el 1949, també ha estudiat i recuperat un ampli recull de coples i corrandes populars Vinebre i de la Ribera d’Ebre, així com topònims de Vinebre. Dins del camp creatiu, ha destacat en el camp pictòric, en especial dins la tècnica del collage, realitzant exposicions en diverses poblacions i, en l’associacionisme, Josep Maria Pros fou un dels socis fundadors del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre l’any 1983.
Durant l’acte d’entrega de premis, la presidenta del Consell, Gemma Carim, ha felicitat i agraït la feina feta per totes les persones i entitats finalistes perquè “gràcies a tots vosaltres avui parlem de la Ribera d’Ebre en aquest reconeixement als riberencs i riberenques”, i ha afegit: “Vosaltres que sou sensibilitzadors socials i educadors sabeu molt bé que tot es multiplica quan es comparteix, necessitem espais de trobada i d’intercanvi al carrer com Litterarum, l’IRMU o Lo Fardell Patxetí ja que és la suma de tots aquests esforços i sensibilitats que hem aprés a construir, com una sirga, el que ens permet seguir endavant”.
Mentre que el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha volgut emfatitzar en la riquesa cívica i associativa de la comarca i com “en un moment en que massa vegades s’associa l’èxit des d’un punt de vista individual o mercantilista, cal posar en valor aquest acte de reconeixement al bé comú, d’una entitat i d’una persona, que tenen vocació col·lectiva i moltes vegades altruista”.
Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó ha felicitat a tots els finalistes destacant el fet que “estar avui aquí posa en valor el vostre compromís per la cultura i la vostra gran aportació a la comarca” i, especialment als premiats: “A Litterarum per ser un actiu dinamitzador de la cultura i un aparador del món de la literatura i de les arts escèniques.” i al Josep Mari Pros “per la seva gran sensibilitat per la cultura i compromís amb el territori”.
En aquesta edició, en la categoria d’entitat també eren finalistes l’Institut Ramon Muntaner, fundació privada, amb seu al Mas de la Coixa a Móra la Nova, que té per objectiu promoure els projectes d’investigació cultural dels centres i instituts d’estudis de parla catalana, i l’associació comarcal Lo Fardell Patxetí, que treballa per recuperar i promoure el ball de la jota a tots els pobles de la Ribera d’Ebre.
En la categoria persona, juntament amb Josep M. Pros estaven seleccionats Fernando Caminals professor que, durant els darrers trenta-sis anys, ha estat al capdavant de l’escola de Música i Dansa de Móra d’Ebre; i Marc Castellnou i Rut Domènech, grans experts en la gestió sostenible d’incendis forestals, amb reconeixement internacional.
Guardó Sirga d’Or
La Sirga d’Or és un guardó honorífic amb el qual el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre reconeix la vàlua d’aquelles trajectòries personals i col·lectives que han destacat pels seus serveis a la comarca o bé pels seus mèrits culturals, artístics o científics.
Des de la primera edició, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) és l’entitat encarregada de seleccionar els guardonats. Al llarg dels anys, el CERE ha dut a terme la tria mitjançant diverses metodologies, les quals solien culminar en una votació entre tots els socis i sòcies de l’entitat, com ja recullen formalment les bases que regulen el procés en l’actualitat.