Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

L’alumna de l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre, Janina Martí, ha estat la guanyadora del IX Premi Treball de Recerca de BAT sobre la Ribera d’Ebre

Esbrinar la història del seu reiaio desaparegut, Josep Casanova, a partir de les 16 cartes escrites a la seva dona i a la seva filla durant la batalla de l’Ebre i, així, poder dibuixar l’itinerari que va seguir durant la Guerra Civil, amb l’esperança de saber on estan les restes del seu reiaio. Aquesta ha estat la intenció del Treball de Recerca de Janina Martí, estudiant de batxillerat de l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre i guanyadora del IX Premi de Treballs de Recerca de BAT sobre la Ribera d’Ebre que organitza el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).

La jove riberenca, que es va posar a la pell dels soldats que van combatre a la Serra de Cavalls i Pàndols en visitar la zona de la Batalla de l’Ebre, va exposar el seu treball durant l’acte de lliurament dels premis al Casal Joan Baptista Sabaté de Flix, que estava ple de gom a gom, i ho va fer amb molta emoció, explicant que “ens hem de posar al costat dels qui estan patint la història”, a més de seguir lluitant per trobar al seu reiaio. A més, per a ella ha estat la beca del CERE, per valor de 250 euros i la subscripció com a sòcia de l’entitat durant dos anys.

Durant l’acte de lliurament del premi, també van exposar els seus treballs dos alumnes més, els quals també han estat finalistes al premi: El morenc i el molarenc. Estudi sobre les diferències lingüístiques, d’Ariadna Grifoll de l’Institut Julio Antonio, la qual ha dedicat el seu estudi a les diferències lèxiques i morfològiques de dos parlars, el de Móra d’Ebre i el de El Molar, curiositat que tenia des de ben petita i ara n’ha volgut fer un estudi detallat. A més, també va defensar que “hem de mantenir les nostres parles de cada poble, perquè com diu Salvador Espriu: Diversos són els homes i diverses les parles”.

Ariadna Grifoll, finalista

Pol Candela, finalista

D’altra banda, Pol Candela de l’Institut de Flix ha fet un estudi de Flix i el tennis. Un esport centenari, en què la seva passió per aquest esport, a més de practicar-lo, l’ha portat a esbrinar l’origen del tennis a Flix. La pràctica d’aquest esport va començar a la colònia de la Fàbrica química de Flix, on els tècnics van començar a jugar el 1901, data de la primera pista de tennis, fins a l’actualitat. Ambdós estudiants de segon de Batxillerat, s’han endut com a reconeixement a l’esforç i a la feina feta, una beca i la subscripció com a socis del CERE durant dos anys. Tots tres treballs seran publicats a la pàgina web del CERE i a la revista Miscel·lània, del mateix centre d’estudis riberencs.

Durant la deliberació del jurat del premi, format per Xavier Vega, Joan Launes i Julio Monzón, la coral de l’Escola Municipal de Música de Flix, ha musicat l’acte amb cinc cançons. Una deliberació que ha tingut lloc in situ després de l’exposició dels tres treballs finalistes.

L’Escola Municipal de Música de Flix ha amenitzat l’acte durant la deliberació del jurat

El Secretari del jurat, Xavier Vega, ha estat l’encarregat d’anunciar la guanyadora del premi

Seguir estudiant la Ribera d’Ebre

El president del CERE, Juanjo Duran, felicitava a tots els participants pel seu excel·lent treball a més d’explicar que “quan el CERE va crear aquest premi, es buscava incentivar als alumnes de la Ribera d’Ebre perquè es fes recerca i estudi de la nostra comarca”. Després de nou edicions, el certamen ja està consolidat a la comarca i cada any són molts els alumnes que fan estudis sobre fets, entitats o curiositats de la Ribera d’Ebre.

La presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, durant l’acte de lliurament del premi

La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, també felicitava a tots els participants, així com va recordar el treball que està fent l’ens comarcal perquè els joves puguin tornar a la comarca després d’estudiar fora amb programes com Garantia Juvenil o el Retorna. “La nostra voluntat és que vosaltres torneu a la nostra comarca i treballem per això, perquè pugueu viure i treballar aquí”, diu Carim. Fet que remarca l’alcalde de Flix, Marc Mur, el qual  també manté la idea que “s’ha de fer el possible per tenir una comarca on puguem viure, guanyar-se la vida, fer-se gran i que puguin viure els nostres fills” i remarca que “a la nostra comarca hi ha una gran formació que no té res a envejar a les altres, perquè hi ha molt bon treball, gràcies als bons professionals que tenim”.