Un jove historiador de Garantia Juvenil recull la història dels ‘Ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant el primer franquisme’
9 juny 2017 · Noticies
El jove historiador Jordi Cid, autor del treball gràcies a un contracte del Garantia Juvenil.
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) ha estat escenari de la presentació del treball “Els ajuntaments de la Ribera d’Ebre durant el primer franquisme (novembre de 1938-1942)”, impulsat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), i dut a terme gràcies a un dels contractes per a joves de la comarca que promou el programa Garantia Juvenil. A l’acte han assistit la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim; l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol; el president del CERE, Joan Josep Duran; i la coordinadora del departament de Joventut de les Terres de l’Ebre, Norma Pujol; entre altres representants comarcals. L’àmbit d’estudi d’aquest treball, que està previst que es publiqui durant l’any 2018, han estat els 14 municipis de la Ribera d’Ebre, i en especial, al paper jugat pels representants municipals en la instauració i la consolidació del règim a nivell municipal.
L’autor del treball és l’historiador, Jordi Cid, que durant 6 mesos ha estat treballant al CERE a través d’un contracte en pràctiques de joves beneficiaris del Garantia Juvenil, un programa gestionat des del Consell Comarcal, i finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu. A través del projecte, s’ha desenvolupat un treball que pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a l’àmbit local –alcaldes i regidors– en l’acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d’òrgans polítics de rang superior, com són l’Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb altres contrapoders locals, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil.
La presidenta comarcal ha felicitat l’autor del treball i al Centre d’Estudis pel seu paper en la recuperació de la història de la Ribera d’Ebre, una “tasca imprescindible per preservar la memòria històrica dels tots nostres pobles”. Carim també ha destacat els bons resultats del programa Garantia Juvenil per crear ocupació a la comarca i donar l’oportunitat d’integrar-se en el món laboral a joves riberencs, “una prioritat per al Consell”. “ Tot i que ha estat per un temps limitat, de mig any, és tot una experiència que segur que els servirà de cara al seu futur professional”, diu Carim.
L’Arxiu Comarcal com a espai per a la recerca
La presentació de l’estudi del franquisme a la comarca de la Ribera, a l’arxiu comarcal.
La principal font documental per executar el projecte han estat els llibres d’acords municipals dels 14 municipis de la Ribera d’Ebre, gestionats en la seva gran majoria per l’Arxiu Comarcal (en concret, els de 12 dels 14 ajuntaments de la comarca). També s’han utilitzat altres fonts informatives complementàries –com per exemple la correspondència o els expedients d’allistament municipals–, a més del fons documental de l’Ajuntament de Flix, ubicat a l’Arxiu Municipal de la població.
Pel que fa a les línies estratègiques del treball, s’ha procurat fer incís en diverses qüestions destacades, com per exemple quina és la funció que juguen les Comissions Gestores municipals locals –creades un cop conclosa la Batalla de l’Ebre el mes de novembre de l’any 1938 a cada població–, posant especial atenció en l’explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l’acció de govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigui a través de l’elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s’escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.
Per la seva banda, des del CERE es valora molt positivament el resultat del projecte, que compleix amb escreix amb els objectius de l’entitat, ja que permet posar llum sobre un període poc conegut del nostre passat, i que, alhora, contribueix a reforçar els valors que defensa i reivindica l’entitat, com ara la democràcia i la justícia social, així com la reparació a les víctimes de règims totalitaris. A més, la junta directiva del CERE considera aquest estudi com un dels projectes estratègics de l’entitat pels pròxims anys, i espera poder donar-li el màxim de difusió i visibilitat possible.
Un moment de la presentació del treball del franquisme a l’arxiu comarcal.
