Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Els tres finalistes amb la presidenat comarcal, el president del CERE, l’alcalde de Móra d’Ebre, professors i membres del jurat.

Quina és l’herència mediambiental que volem deixar a les futures generacions? Amb aquesta invitació a la reflexió acabava ahir l’exposició d’Ariadna Julian Martos, l’alumna de segon curs de Batxillerat Científic de l’institut de Flix que ahir a la tarda es va endur el premi del VIII Concurs de Treballs de Recerca de BAT sobre la Ribera d’Ebre que organitza el Centre d’Estudis (CERE). Aquesta jove, aspirant a estudiar Ciències Ambientals l’any vinent a la universitat, ha fet en el seu treball un repàs a la història de la fàbrica de Flix i el seu impacte socioeconòmic en el territori, una recerca que l’ha portada a analitzar els residus químics i a endinsar-se en aquesta problemàtica per conèixer diferents punts de vista d’experts i veïns, i fins i tot a visitar el Parlament de Catalunya. Tot plegat, per “saber què passa a Flix”, explica la guanyadora, per qui ha arribat “el dia que no surti fum de la fàbrica, preocupat” com li deia el seu iaio, punt de partida de la seva investigació

Ariadna Julian, guanyadora del VIII Concurs de Treballs de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d’Ebre

Per a ella és, doncs, la beca del CERE per valor de 250 euros i la subscripció com a sòcia de l’entitat durant dos anys, dotació d’un premi que reconeix el rigor, l’originalitat, la capacitat de resolució, la idoneïtat de les fonts consultades i els recursos que utilitzen els alumnes riberencs en la recerca dels seus treballs. Uns treballs d’alt nivell i qualitat, com es va posar de manifest ahir a la tarda a l’acte el lliurament dels premis, on a més del guanyador es va exposar la tasca feta per dos altres alumnes de l’institut Julio Antonio de Móra d’Ebre, també finalistes del premi: La gent de la riuada, de Joan Ventura, i L’estudi del poema l’aiguat, de Roc Aragonès.

La Ribera d’Ebre, objecte d’estudi

Tant la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, com l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, van coincidir en felicitar els joves i van destacar el mèrit que suposa arribar a ser finalistes d’aquest premi. En un acte celebrat a la sala de plens del Consell plena de gom a gom, la comarca va donar suport així a un premi que vol esperonar els alumnes riberencs a aprofundir en el coneixement i la recerca de la Ribera, una tasca que dia a dia realitza el CERE amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i que, en el seu discurs el president de l’entitat, Juanjo Duran, es va comprometre a continuar estimulant.

La presidenta comarcal va donar la benvinguda als finalistes del premi.

L’alcalde de Móra d’Ebre, a la sala de plens del Consell Comarcal.

I és que, com va destacar la presidenta comarcal, entre els 9 treballs presentats aquest any al premi hi ha propostes molt interessants i amb temàtiques tan variades com El petit comerç a la Ribera d’Ebre – una mirada cap al futur; Els fons europeus; Creences, misteris i supersticions a la Ribera; El riu és vida; Ribera d’Ebre: gaudeix-la, balla-la, degusta-la; i Terres Torredanes, del Tormo als Gorraptes. Gemma Carim va aprofitar per convidar a tots els seus joves autors a presentar els seus treballs més endavant al Consell per compartir aquest coneixement.

Dos finalistes de nivell
El joveníssim Marc Benavent, de l’Escola Municipal de Música de Móra d’Ebre, va musicar l’acte amb la seva guitarra durant la deliberació del jurat del premi, format pels professors Teresa Castelló, Pere Muñoz i Àngels Pérez. Una deliberació que va tenir lloc in situ després de l’exposició dels tres treballs finalistes i que va estar força renyida, donada la qualitat dels treballs.

Joan Ventura, finalista.

Joan Ventura, un jove riberenc que el curs vinent vol estudiar Periodisme, ha dedicat el seu estudi a La gent de la riuada, una revista publicada entre 1927 i 1931 que ha pogut consultar a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i a través de la qual ha descobert les publicacions de l’època, la situació social i política de la Ribera, els moviments socials, el republicanisme, el catalanisme i com es va anar implantant la normalització de la llengua catalana de Pompeu Fabra a mesura que es van succeint els números de la revista.

Roc Aragonès, per la seva banda, ha destinat la seva recerca a descobrir el poeta tivissà Josep Callau i Nogués a partir de L’estudi del poema l’aiguat. El jove, futur estudiant de Filologia Catalana, ha destinat la seva investigació a la trajectòria de l’autor per “confirmar la seva qualitat literària” i reivindicar “que no es menyspreï mai un autor de casa nostra”, afirmació que va animar a aplicar amb tants d’altres desconeguts “caiguts injustament en l’oblit”. Gràcies a la tasca del jove estudiant, el poeta Josep Callau i Nogués és ja una mica menys desconegut per la gent de la Ribera d’Ebre.

Roc Aragonès, finalista.

Ambdós finalistes van exposar els seus treballs davant un públic entusiasta, format per professors, familiars, amics i representants de la comarca. Entre les seves conclusions, un escrit del director de La Riuada, Martí Rouret Callol, en el número 8 de la revista: “Llegiu companys! Llegiu força i bé! La lectura instrueix perque’ns porta a domicili tots els coneixements que ignorem; la lectura ens desarrolla nostra intel·ligència, esperona nostra voluntat, mou els nostres sentiments. La lectura don a l’home, precisament, allò que’l fa ésser home: Una personalitat definida, un caràcter”, va compartir a mode de reflexió final Joan Ventura. I la invitació de Roc Aragonès a descobrir el poeta tivissà Josep Callau i Nogués, “digne de ser recordat”.

Per a ells, ambdós estudiants de segon curs de Batxillerat Humanístic, el reconeixement a l’esforç i la feina ben feta, una beca de 50 euros i la subscripció com a socis del CERE durant dos anys. Els tres treballs, a més, seran publicats pròximament a la pàgina web del CERE.