La Ribera d’Ebre reclama que els fons de l’anomenat impost nuclear s’inverteixin en projectes de territori
2 maig 2017 · Noticies
El secretari d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Lluis Salvadó, s’ha reunit aquest matí amb els presidents dels consells comarcals de la Ribera d’Ebre i del Baix Camp, Gemma Carim i Joaquim Calatayud, els delegats del Govern a les terres de l’Ebre i a Tarragona, Xavier Pallarès i Òscar Peris, i els alcaldes d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Josep M. Buixeda i Alfons Garcia, per constituir el grup promotor del Fons generat per l’anomenat impost nuclear, ara titulat impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics.
El Fons gestionarà 12 milions anuals, el 20% de la recaptació de l’impost —que s’espera que arribi als 60 milions cada any—, i té com a objectiu fomentar la reactivació i la diversificació econòmiques de les zones afectades per les activitats que grava l’impost. Per la seva banda, el grup promotor serà l’encarregat de dissenyar i gestionar les estratègies d’inversió que es desenvoluparan a l’àrea d’influència de les centrals d’Ascó i Vandellós, fixada en un radi de 10 quilòmetres al seu voltant.
Aposta pel territori
En aquest sentit, la presidenta Gemma Carim ha reivindicat que en el cas de la Ribera d’Ebre “tots els pobles són nuclears” i que, per tant, “els diners han de servir per impulsar projectes comuns i de gran recorregut, que contribueixin a la diversificació econòmica de la comarca, com ara la instal·lació de fibra òptica a tota la comarca o la gasificació dels polígons industrials”, entre altres propostes.
Aquesta primera reunió ha servit per definir les funcions que assumirà el Fons i per identificar les iniciatives a desenvolupar per millorar el nivell de competitivitat del territori. El govern té previst aprovar en els propers mesos un reglament que regularà el funcionament del Fons i concretarà la seva implementació.
Cal tenir present que la dotació inicial del Fons s’ha doblat fins al 20%, després que el juliol del 2015 el Tribunal Constitucional anul·lés el tribut que gravava la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear. El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va redissenyar l’impost i el va transformar en un tribut mediambiental, que ara mesura l’impacte de l’activitat sobre el territori i les persones. A més d’aquests canvis, aprovats a la Llei d’acompanyament dels Pressupostos del 2017, el Govern va augmentar del 10% al 20% l’aportació al fons.
