El comerç de la Ribera d’Ebre s’organitza per tirar endavant un pla de dinamització que aposta pel servei de proximitat i una oferta conjunta amb el sector turístic
9 desembre 2015 · NoticiesMés professionalitat i treball en xarxa, millores en els eixos comercials i els seus accessos, i més notorietat per erigir-se en la primera opció de compra per als habitants de la comarca. Aquests són els reptes amb els quals el sector comercial de la Ribera d’Ebre encara el seu futur, els quals estan recollits en el Pla de dinamització comercial de la Ribera d’Ebre 2016-2019 elaborat pel Consell Comarcal dins el projecte Ribera d’Ebre Viva.
Com ja s’ha fet anteriorment amb altres sectors estratègics, com la fruita dolça, el turisme o l’oli, l’Àrea de Desenvolupament Econòmic està treballant amb els comerciants de la comarca per millorar la seva competitivitat i generar ocupació en un sector que actualment manté 349 llocs de treball en actiu. La dinàmica és la mateixa que s’ha seguit en altres sectors: elaborar i validar una diagnosi, crear un grup de treball que integri sector públic i privat, i consensuar i tirar endavant actuacions conjuntes que en el cas del comerç preveuen una inversió de 130.829 euros en els quatre anys vinents.
Les primeres actuacions es posen en marxa aquest pròxim any
Fins ara, aquest 2015, s’ha fet una diagnosi del sector a partir de les entrevistes realitzades a 174 ciutadans de la comarca amb capacitat de compra, 84 comerciants, els presidents de les associacions locals i 18 representants públics. Aquesta radiografia destaca, a pesar de la regressió que ha patit el sector, aspectes positius per treballar els pròxims anys, sobre tot el potencial de creixement del comerç lligat al sector turístic i la bona valoració de les botigues de proximitat que manifesten els veïns de tots els pobles.
Així, el pla de treball consensuat per executar fins a l’any 2019 preveu actuacions dirigides als mateixos comerciants, i també altres per sensibilitzar els veïns de tots els pobles de la importància de comprar al comerç local. Els botiguers tenen clar que el seu futur passa per la seva formació, l’intercanvi d’experiències i la seva professionalització, també per associar-se i treballar conjuntament entre ells i amb el sector turístic, promocionant una oferta conjunta de la Ribera d’Ebre en fires. A més, el pla de dinamització també preveu campanyes de promoció per donar valor al seu servei de proximitat. I igualment implica al sector públic en la presa de decisions, adaptant ordenances municipals i adequant els mercats setmanals, i fins i tot millorant les comunicacions i l’accessibilitat als eixos comercials.
De moment, per al pròxim any s’ha consensuat un pla de treball que suposarà invertir gairebé 20.000 euros en l’organització de seminaris, la creació d’una marca pròpia del comerç de la Ribera i les primeres campanyes de promoció conjunta per sensibilitzar la ciutadania del seu paper i servei als pobles. També es començarà a parlar amb el sector turístic per articular una estratègia conjunta d’oferta i producte a la comarca.
Implicar a tots els municipis
Fins a la data, estan implicats en el projecte botiguers de nou municipis de la Ribera: Móra d’Ebre, Móra la Nova, Ascó, Flix, Riba-roja, Rasquera, Benissanet, Ginestar i Garcia, així com la patronal del comerç PIMEC i les cinc entitats que agrupen el sector a la comarca: l’Associació de Comerciants d’Ascó, la Unió de Comerciants de Flix, la Unió de Botiguers de Móra d’Ebre i l’Associació d’Empresaris de Rasquera. I des del Consell Comarcal es treballa per integrar també al grup de treball representants de la Palma, la Torre de l’Espanyol, Vinebre, Miravet i Tivissa, i impulsar així el sector arreu de la comarca.
Més informació, consulta les actuacions del pla de dinamització del sector comercial de la Ribera d’Ebre 2016-2020 en aquest enllaç.
* El treball amb el sector comercial s’emmarca en el Ribera d’Ebre VIVA, del projecte Treball a les 7 comarques, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels programes de suport al desenvolupament local i cofinançat pel Fons Social Europeu i el Servicio Público de Empleo Estatal, del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.