Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Un 7,5% dels habitants de la comarca eren d’origen estranger a la darreria de l’any 2003

La immigració estrangera ha capgirat la tendència demogràfica negativa que havia mantingut la Ribera d’Ebre en la darrera dècada

La secretària per a la Immigració de la Generalitat, Adela Ros Híjar, ha presidit aquesta tarda a la seu del Consell Coamrcal de la Ribera d’Ebre l’acte de constitució del Consell Rector del Pla comarcal d’integració dels immigrants de la Ribera d’Ebre, presidit per ella mateixa i integrat pel president del Consell Comarcal, pels directors dels Serveis Territorials d’Ensenyament i Sanitat a les Terres de l’Ebre i per un representant de cadascun dels catorze ajuntaments de la comarca. En el decurs de l’acte, que ha comptat amb la presència del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvador i Tenesa, i del president comarcal, Pere Muñoz i Hernàndez, s’ha aprovat la constitució dels òrgans del Consell Rector, en concret la comissió tècnica i els grups de treball d’ensenyament, sanitat i acolliment; s’ha aprovat el reglament intern del Consell Rector i s’ha presentat l’estudi La immigració a la Ribera d’Ebre, un treball de 242 pàgines que inclou dades quantitatives sobre immigració a la comarca, conclusions i propostes d’actuació per a l’any 2004.

Dades quantitatives

Segons l’estudi La immigració a la Ribera d’Ebre, la població estrangera a la comarca de la Ribera d’Ebre a 31 de desembre de 2003 era 1.735 persones, la qual cosa representa un 7,5% de la població comarcal. Els municipis amb més població estrangera són la Torre de l’Espanyol (152 estrangers, un 20,2% de la població) i Móra la Nova (486 estrangers, un 15,3%). Les poblacions amb menys presència d’estrangers són Ascó (30 persones, un 1,8% de la població) i la Palma d’Ebre (8 persones, un 2,0%).

Per nacionalitats, els marroquins constituïxen el col·lectiu més nombrós de població estrangera resident a la comarca, amb 405 persones. El segon lloc l’ocupen els ciutadans britànics, 317 i el tercer, els búlgars, amb 139. En total, a la Ribera d’Ebre hi conviuen persones de 49 nacionalitats.

L’arribada d’immigració estrangera ha provocat un augment demogràfic a la comarca que ha estroncat la línia descendent que va mantindre la Ribera d’Ebre durant tota la dècada dels noranta del segle passat. Entre la primeria de

2001 i la darreria de 2003 la població de la Ribera d’Ebre ha passat de 21.656 habitants a 23.045.

Immigrants estrangers econòmics i no econòmics

L’informe deixa constància que la major part del col·lectiu estranger a la Ribera d’Ebre està format per immigrants d’origen econòmic, provinents de països amb pocs recursos o en vies de desenvolupament. Dels 1.735 estrangers residents a la comarca, 1.322 ho són per motius econòmics. A les poblacions de Benissanet, la Palma d’Ebre, la Torre de l’Espanyol i Vinebre el cent per cent de la població estrangera forma part d’aquest col·lectiu. Els municipis on es concentra un nombre major de població immigrant estrangera per motius no econòmics són Flix, Móra d’Ebre, Rasquera, Riba-roja d’Ebre i Tivissa, a causa de la forta presència dels nacionals del Regne Unit.

Propostes de treball

Les propostes de treball que planteja l’estudi per a l’any 2004 van adreçades principalment a fomentar la integració del col·lectiu dels immigrants per motius econòmics resident a la Ribera d’Ebre. Entre les actuacions que es duran a terme destaquen la redacció d’una guia d’acolliment comarca, i posteriorment municipal; el seguiment periòdic de l’evolució demogràfica de la comarca, la realització d’activitats que posin de manifest la interculturalitat, preferiblement als centres d’ensenyament, i la realització de sessions de formació adreçades als professionals relacionats amb l’atenció a l’immigrant, entre d’altres.

Móra d’Ebre, 13 de maig de 2004