Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Imatge de la Sirga d’Or, símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt.

El Teatre municipal la Llanterna de Móra d’Ebre acollirà el dimarts 27, a partir de dos quarts de 8 de la tarda, l’acte de lliurament dels Premis Sirga d’Or, organitzats pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, amb el suport del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE). L’acte estarà presidit per la Consellera de Cultura del Govern català, Laura Borràs, que participarà així en el reconeixement que fa l’ens comarcal a les persones i entitats que destaquen per la seva tasca i dedicació envers la Ribera d’Ebre.

La iniciativa, que es ve celebrant des de 1992 amb caràcter bianual, compta amb el suport dels ajuntament de Móra d’Ebre, Móra la Nova, Flix, Ascó i Vinebre. Tots ells, juntament amb el Consell i el CERE, són els encarregats de presentar les candidatures i votar-les en primera instància per designar tres finalistes en cada categoria. Els socis del CERE, per la seva banda, voten entre aquests per escollir la persona i entitat premiada en cada edició.

Els finalistes
En aquesta edició, els candidats a títol individual són:

• Josep Maria Pros Tarragó, un dels socis fundadors del CERE i estudiós de la memòria i patrimoni del seu poble, Vinebre. Molt actiu en la recuperació del jaciment arqueològic ibèric de Sant Miquel i del palauet renaixentista de Ca Don Joan; estudiós de les coples i corrandes populars, dels topònims vinebrans i de la simbologia templera. Conserva gran nombre d’objectes i estris des de la prehistòria fins als nostres dies.
• Manel Saltor Pons, metge i activista social, ha estat cap del servei de Traumatologia i Ortopèdia de l’hospital de Móra des dels seus inicis fins l’any passat que es va jubilar. Ha practicat l’acolliment familiar, acollint tres nens a casa amb la seva família, i ha participat en projectes de cooperació internacional aportant la seva experiència mèdica a països com Moçambic, Angola, Cabo Verde i Txad.
• Joan Ramon Vinaixa i Miró, mestre de professió i apassionat per la història, ha escrit diversos llibres sobre temes històrics dels pobles de l’Ebre i és referència a Catalunya de la història dels segles XVIII i XIX a les Terres de l’Ebre. Vinculat al CERE, aquest benissanetà ha col·laborat amb nombroses publicacions locals i comarcals, com la Miscel·lània del CERE, la revista de l’arxiu comarcal, La Riuada (Móra d’Ebre), Malpàs (Ascó), la Senaqueta (Miravet), l’Aufàbiga (Benissanet) i Tresmall (Sant Carles).

I en la categoria entitat:

• Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari (APPF)– Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. Aquesta entitat sense ànim de lucre, constituïda el 2010 i amb més de 200 socis, ha impulsat la museïtzació del patrimoni ferroviari lligat a la comarca, impulsant projectes per a la seva restauració, difusió i promoció. Actualment compten amb un important col·lecció de peces històriques i un centre d’interpretació, i treballen per a la posada en marxa l’estiu vinent d’un Tren Històric Turístic, Lo Caspolino, lligat a l’oferta turística de la Costa Daurada i que creuarà la Ribera d’Ebre en el seu trajecte des de Reus a Casp.
• Associació Cultural la Cana, peça clau per a la defensa, la conservació i la difusió del patrimoni històric i arqueològic de Flix, cada any organitzen unes jornades amb que també promouen el coneixement del patrimoni d’altres pobles de la Ribera. En els seus 17 anys de trajectòria ha contribuït a l’estudi i l’obertura d’espais emblemàtics de Flix, com el castell, el refugi antiaeri, les muralles i torres medievals, la colònia industrial de la fàbrica, la ruta pel nucli antic, la reclosa del segle XIX i pròximament el poblat íber de Sebes.
• Associació Cultural Lo Llaüt, també molt activa en la dinamització i foment de tot tipus de manifestacions culturals a Ascó, entre elles la revista Malpàs. Ha recuperat i documentat la majoria de jocs tradicionals d’Ascó i ha estat fonamental perquè la Festa de Sant Antoni sigui avui Festa d’Interès Nacional. Aquest any celebra el seu 20è aniversari.

La Sirga d’Or l’atorga el Consell Comarcal en forma d’un guardó amb la silueta de la Ribera d’Ebre amb un nus mariner, símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt. En la categoria persona és un pin, mentre que a les entitats se’ls lliura una estatueta sobre una àgata blava que evoca el riu Ebre. Des de 2010 es lliuren en les dues categories.

Guanyadors edicions anteriors

Foto de grup dels guanyadors de la passada edició del Sirga d’Or.

Des de 1992, la Sirga d’Or s’ha lliurat a l’exconseller català de Sanitat Josep Laporte i Salas, el pagès i sindicalista Joan Montamat Argilaga, el músic Joan Baptista Sabaté Sánchez, el calafat Manuel Borrell Pedrola, el cronista de Móra d’Ebre Artur Cot i Miró, l’escriptor Andreu Carranza i Font, el pintor Rossend Escolà, les dones artesanes de la pauma de Rasquera, l’arqueòloga Margarida Genera, la treballadora sanitària Pepita Grangé el periodista Joan Launes i el catedràtic d’Història Josep Sánchez Cervelló. També a títol pòstum a l’historiador Pasqual Ortega i la metge Xavier Bardají.

Pel que fa entitats, aquest guardó ha reconegut la tasca de l’Escola de Música i Banda Municipal de Benissanet, Ràdio Móra d’Ebre, la Plataforma en Defensa de la Ribera d’Ebre, l’Associació Jeroni de Moragas, l’Escola i Banda de Música la Ginesta, la Barca de Miravet, la Fira de Móra la Nova, el Grup de Natura Freixe i el Premi de Narrativa Ribera d’Ebre de Vinebre, així com al Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre en motiu del seu 25è aniversari el 2008.