* * *
Poblament prehistòric
La prova més primitiva que es coneix de vida humana al territori de Tivissa és el conjunt de pintures rupestres de Font Vilella situat a uns 7 km al SO del nucli de població de Tivissa.
Pintades uns 6.000 anys a. de C., corresponen a les pintures llevantines que han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
Repartides en diverses coves, són les primeres manifestacions descobertes després de les pintures de Cogul. Cal destacar:
Altres jaciments prehistòrics, del període de bronze (2.300 anys a. de C.) amb troballes d’utensilis de pedra i d’os, ganivets de sílex i ceràmica abundant, són:
Poblaments Ibèrics
Castellet de Banyoles
És un dels poblats ibers més importants de tot el llevant espanyol. Situat a 6 km de Tivissa, conforma una península emmurallada amb dues torres de defensa a l’entrada, i acaba amb un tallat natural que domina el riu Ebre i una gran panoràmica.
Fou poblat durant dos segles, del IV al II a. de C., per unes 2.000 persones i destruït en la batalla de Cissa per les legions romanes de Cneu Corneli Escipió, durant les lluites amb els cartaginesos, l’any 218 a. de C.
Entre les troballes destaca el tresor ibèric de Tivissa, amb arracades d’or, braçalets i monedes d’argent, vasos, les famoses pàteres argenteres, el parell de bous junyits de bronze i una àmplia gamma de ceràmica ibèrica i grega.
Altres poblats ibèrics:
De la segona edat de ferro, amb abundant ceràmica, monedes i pesos de teler, cal destacar:
el Coll del Moro, a 2 km al sud de la Serra d’Almos, del segle IV a. de C.
el Coll-Alt, a 4 km de Tivissa, al NE
la Mora, a 2 km de Darmós, del segle II i I a. de C. i I d. de C.
Poblament romà l’Aumedina
Situat a 1 km a l’oest de Tivissa, és una terrisseria romana, amb dos forn complets, on s’hi ha trobat abundància de rajoles, teules i infinitat d’àmfores amb les inscripcions: Tibisi, Lapt, Meev i Sex Domini.
Era un conjunt urbà especialitzat en la fabricació industrial de gerres destinades al transport cap a Roma del vi, l’oli i els cereals produïts en aquesta zona, sobretot durant el segle I d. de C.
Aquestes gerres s’han trobat en diferents indrets de l’imperi romà (Empúries, Gàl·lia, Basilea, Pompeia, etc.) la qual cosa dóna una idea de la seva magnitud.
Època Medieval
Durant aquesta llarga etapa es van construir en el territori de Tivissa torres, fortaleses i castells de diversa importància, entre els quals:
Castell terminat de Tivissa
Existia en temps dels sarraïns, fou lliurat per Ramon Berenguer IV i passa per les mans de diversos senyors: templers (1153), Castellvell (1174), barons d’Enteça (1324), comtes de Prades (1245), ducs de Cardona (d’on prové l’escut de la vila) i finalment, el 1653, passà al ducat de Medinaceli fins el 1818 en què es deslligà definitivament dels senyors feudals.
De l’antic castell queden els contraforts i els arcs de l’Ajuntament i les cases veïnes. Fou un castell gran i senyorial, objecte d’interès en les donacions dels reis i senyors de la dinastia catalanoaragonesa.
Castell de Banyoles
Situat a pocs metres del poblat ibèric, a la punta del tallat sobre el riu Ebre, pertany al temps de la Reconquesta i fou molt utilitzat després pel Consell de Barcelona per al comerç del blat.
Fortalesa de Llaberia
Data del segle XII després de la recoquesta de Tortosa. Situat en una cruïlla de camins naturals avui només hi queda l’església romànica, en procés de restauració.
Castell de Sant Blai
Situat al cim del turó damunt l’ermita actual, fou utilitzat pels sarraïns per la seva escel·lent visió panoràmica del Priorat i la Ribera. Es conserven encara algunes parets.
Torres de defensa
Amb funció de defensa contra els pirates sarraïns es troben repartides per tot el territori, per exemple les masies d’Aumet, Frauques, mas d’en Cedó (segle XVI), el Manou i Panxot.