El terme municipal de Rasquera, de 50,32 km2 d’extensió, es troba a l’extrem sud- occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre. Té una geografia molt diferenciable: una zona oriental de terrenys suaus i planers, que van des del riu Sec fins als primers contraforts del massís de Cardó, i una altra zona de muntanyes accidentades, que tenen el punt més alt a la Creu de Santos, dins la serralada de Cardó.

* * *

El Castell de Rasquera fou conquerit en temps de Ramon Berenguer IV.

L’any 1153, el comte-rei va donar als templers del castell de Miravet el terme de Rasquera, i s’integrà a les seves possessions.

Quan s’extingí aquest orde passà als hospitalers l’any 1317.

Font i Rius parla d’una carta de població que els templers atorgaren a Rasquera, en data posterior a 1171. Sembla que la repoblació de l’indret conquerit es devia dur a terme després d’aquesta data.

El lloc va pertànyer a la vegueria de Tortosa fins a l’any 1716, i fins a l’any 1833 al corregiment de Tortosa.

Terra d’agricultors i ramaders, hi ha una cooperativa agrícola que s’encarrega de l’elaboració i la comercialització de l’oli i el vi.

Quant a la ramaderia, es celebra una fira ramadera al començament de maig. Aquesta mostra ramadera és gairebé única en el país i és sorprenent l’arribada dels ramats al firal. És una curiosa i original demostració d’exhibició de la cabanya ramadera de cabres blanques, raça autòctona de les serres de Rasquera. Complementen la jornada les parades, en les quals es pot veure i comprar un ampli mostrari de l’artesania de la pauma i de la pastisseria de Rasquera.