La Torre de l’Espanyol es troba a la part septentrional de la comarca de la Ribera d’Ebre, al vessant esquerre del riu Ebre. El terme municipal, amb una extensió de 27,90 km2, és drenat pel riu de la Torre, afluent de l'Ebre. Limita amb els termes de Garcia i Vinebre i amb els termes del Molar, la Figuera i Cabacés, aquests darrers de la comarca del Priorat. La població està situada a 163 m sobre el nivell del mar i el punt més alt del terme és el pic del Tormo, a la serra del mateix nom.

* * *

Cal esmentar que a l’edat mitjana es va despoblar la vila de la Torre a conseqüència de la pesta. Els templaris van emportar-se la gent que no estava contagiada a Vinebre. Passats cent anys, la gent que els seus avantpassats eren d’aquesta població van tornar a repoblar el poble i s’instal·laren a les antigues cases deshabitades.

Com el seu nom indica, l'origen de la població probablement prové de l'existència d'una torre de vigilància i defensa de la ruta que comunicava Lleida i Tortosa, travessant l'Ebre, per la part d'Ascó. Aquesta torre probablement existí ja durant l'època romana. D'aquesta època s'han localitzat recentment monedes.

La torre es mantingué durant l'ocupació àrab, quan tot el territori es trobava sota les ordres del cabdill sarraí que habitava el castell d'Ascó, el qual era, a més, representant del taifa, senyor del castell de Siurana. Per documents posteriors sabem que pertanyia a un sarraí anomenat Alboçalaz.
Encara que no hi ha notícies concretes sobre la reconquesta d'aquest lloc, se sap que Ascó i rodalia foren reconquerits pel comte Ermengol d'Urgell, vers l'any 1149. L'any 1175, Alfons I fa donació de la torre d'Alboçalaz. D'aquí vingué el nom de Torre de l'Espanyol.

Anys més tard, el 1182, el mateix Alfons I donà el castell, la vila i els termes d'Ascó, entre els quals es trobava la Torre de l'Espanyol, a l'orde del Temple. L'any 1312, amb l'extinció dels templers, els seus béns passaren a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L'antiga comanda d'Ascó s'integrà aleshores a la castellania d'Amposta. Al començament del s. XVI, l'any 1517, el comanador d'Ascó atorgà privilegis i capítols de costums als veïns i habitants de la Torre de l'Espanyol.

Durant la Guerra dels Segadors, els hospitalers donaren suport a la Generalitat de Catalunya, i les conseqüències econòmiques que es derivaren d'aquesta lluita foren desastroses per a la població.
Sobre la Guerra de Successió no es té notícia de la incidència que tingué a la comanda d'Ascó, però un cop acabada la guerra la vila quedà adscrita territorialment al corregiment de Tarragona.

Ja en el s. XIX, la desamortització de Mendizábal, l'any 1835, extingeix el domini que fins aleshores i durant segles exercí l'orde de l'Hospital sobre la Torre de l'Espanyol.