La comanda templera de Miravet

A la Ribera d’Ebre comprenia els castells i els pobles de Miravet, Benissanet, Ginestar i Rasquera, a més d’Horta, Gandesa, Corbera, Batea, el Pinell, Algars i Nonasp, a la Terra Alta.

Els templers, a les terres acabades de conquerir a l’Islam, efectuaren una important tasca de repoblament i reforç de la frontera, mitjançant el control i la defensa de les vies d’accés, sobretot l’Ebre. Protegiren la població sarraïna i jueva, i respectaren els seus costums i llocs d’oració. També aprofitaren els seus recursos tecnològics i artesanals, i portaren a terme una explotació del territori exemplar.

El castell de Miravet fou el centre administratiu de la comanda. A finals del segle XIII es convertí en seu de l’orde a la Corona d’Aragó, on es custodià el tresor i l’arxiu central.

La fortalesa andalusina fou parcialment reconvertida pels templers en un magnífic i innovador castell-convent d’estil romànic-cistercenc, considerat avui en dia un dels millors exemples de l’arquitectura militar i religiosa de l’orde a tot Occident. A més, el poble de Miravet conserva un pintoresc i antic nucli històric d’origen àrab (Murabit) on destaca l’església renaixentista de l’orde de l’Hospital, l’arcada mudèjar de l’aljama i la drassana fluvial, així com l'últim pas de barca original sense motor.

Benissanet acollia a les serres de la Vall el poblat de Gandesola, del qual només queda una torre prismàtica de tres nivells amb petites espitlleres i terrassa emmerletada, avui semiderruïda. Benissanet ha perdut els seus vestigis medievals a causa de les riuades i les guerres, però l’església s’assenta sobre l’estructura de l’original templera.

La vila de Ginestar deu l’origen a la carta de poblament que els templers atorgaren el 1206. Al poble destaca l’església de Sant Martí, actualment un magatzem agrícola, que conserva encara certes estructures originals gòtiques que evidencien una antiga construcció d’una sola nau amb absis semicircular i volta de canó.

Del castell de Rasquera queden restes murals al turó més alt del nucli antic de la vila. Destaca l’estructura medieval al voltant de l’església fundada pel Temple i ara d’estil barroc. Però el que millor ha conservat la gent del poble és el treball artesanal de la palma (els cabassos) i la pastisseria dels seus forns.

Les comandes de Miravet i Tortosa, i avui en dia les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, limiten pel pas de Barrufemes, entre les serres de Cardó i Cavalls, per on travessa el riu i conforma un paisatge únic a les terres de l’Ebre.


La comanda templera d’Ascó

Ascó fou centre d’una comanda dependent de Miravet que comprenia els pobles de Riba-roja d’Ebre, Berrús, Vinebre i la Torre de l’Espanyol, juntament amb els de Vilalba dels Arcs, Camposines, Gorrapte i la Fatarella, a la Terra Alta.

La vila d’Ascó conserva un traçat típic musulmà amb carrers estrets i costeruts que conflueixen a la plaça de l’Església. Dalt del turó s’assenten les ruïnes del castell, que consisteixen en un recinte o clos murat situat al sud-est d’una torre. Devia tenir forma quadrangular amb pati i torres a les cantonades.

El castell templer de Riba-roja, aixecat sobre la roca vermellosa, fou avantguarda en la lluita contra els sarraïns. El 1185 el bisbe Ponç de Tortosa va atorgar la carta de població al municipi i el 1271 esdevingué sotscomanda pròpia. Del castell només es conserven restes i fragments de torres i contraforts entre les cases del nucli antic del poble, i la seva església fou transformada en l’actual, d’estil barroc.

De la desapareguda vila de Berrús trobem l’església de Santa Magdalena, que fou traslladada pedra a pedra des del seu emplaçament original quan es va construir l'embassament. La capella romànica consta de planta rectangular amb capçalera carrada i coberta de lloses sobreposades sobre set arcs apuntats en diafragma. A sobre de l’entrada hi ha el campanar de cadireta.

De la vila de Vinebre, el 1261, es mencionen uns conflictes de pagament dels censos del molí i unes referències d’una comunitat jueva. Durant el conflicte entre els Entença i els interessos dels templers, a la darreria de l’any 1284, fou destruïda totalment. El comanador d’Ascó la reedificà amb el nom de Vilanova de Vinebre i actualment encara conserva restes d’un mur de l’antic castell medieval i algunes voltes dins l’estructura urbana.

La Torre de l’Espanyol té l’ origen en l’entrega que fa Alfons el Cast, el 1175, al cavaller Espanyol de Prades de la torre d’Alboçalaz. El 1182 queda sota la jurisdicció de la comanda templera d’Ascó. La pesta provocà la despoblació del lloc, els habitants del qual es traslladaren a Vinebre. Cent anys després es recuperà l’assentament de població a l’indret. De la torre esmentada no en queden restes.


La baronia dels Castellvell i els Entença

El senyor de Castellvell, pel seu paper destacat en la conquesta de Siurana, va rebre en possessió els termes de Móra d’Ebre, Tivissa i Garcia, ampliats als castells de Marçà, Falset i el Masroig. Els senyors de Castellvell passaren la baronia als Entença, que la senyorejaren fins al 1313, quan passa a Jaume II i s’incorpora al comtat de Prades.

El castell de Móra d’Ebre fou centre de la baronia. Considerat el cap moro del valí de Siurana, protegia una medina d’origen àrab destacada a aquest tram de l’Ebre. La vila conserva al nucli de població central, vora el riu, alguns carrers tortuosos i porxos al voltant del castell. D’aquest recinte resten certs basaments de l’obra andalusina, però resulta difícil descobrir-ne l’aspecte medieval, ja que ha estat remodelat i reformat al llarg de les diferents guerres que s’han succeït. Destaquen dues torres i un recinte murat d’època tardana.

El castell de Mucoró, que posseïren els templers, podria tractar-se de l’antiga ermita de Santa Magdalena de Mucoró, al terme de Móra d’Ebre, de la que es conserven estructures arquitectòniques importants.

El castell de Tivissa fou lliurat per Ramon Berenguer IV als templers l’any 1153. El 1174 fou permutat per Alfons el Cast i donat a Guillem de Castellvell. El seu terme comprenia les viles de Vandellòs, Capçanes i els Guiamets, i actualment inclou els pobles de la Serra d’Almos, Darmós, Llaberia i el despoblat de Banyoles. De l’antic castell en queden els contraforts i els arcs de l’Ajuntament i les cases veïnes. La vila manté un pintoresc conjunt arquitectònic, presidit per l’església parroquial, la construcció gòtica original de la qual es conserva a l’interior de l’actual construcció renaixentista. El presbiteri i la coberta interna de voltes daten del segle XIII.

A Llaberia destaca l’església romànica, del 1279, amb una sola nau i absis semicircular. S’hi accedeix per una porta lateral d’arc de mig punt amb grans dovelles. La coberta, de dues aigües, és coronada per un campanar de cadireta.

El terme de Garcia, des del 1241, fou venut diverses vegades fins a arribar a mans del baró d’Entença el 1308, que el tornà a vendre abans de morir juntament amb els termes de Marçà i Pratdip per satisfer els deutes que tenia i en remissió dels seus pecats. La vila conserva l'església vella, molt a prop de la qual hi ha les restes del castell que coronava el municipi.

Els masos de Móra (actualment Móra la Nova), eren cases pairals que conreaven les finques i les sénies de la vora del riu, i que formaven part de la mateixa vila de Móra. Actualment, l’emblema dels orígens de Móra la Nova és el mas de la Coixa, un antic i gran mas rural recentment restaurat amb fins culturals i turístics.


La baronia de Flix i la Palma d’Ebre

El 1153 Ramon Berenguer IV entregà al Temple una de les millors heretats de Flix, però el 1154 donà el feu al cavaller Bonifaci de Volta. Els seus hereus reberen els reconeixements reials sobre la jurisdicció de Flix i la Palma. Comprada i venuda passà per diverses mans fins a la compra definitiva, el 1398, per la ciutat de Barcelona.

Flix té els orígens en una vila romana que era envoltada per l’Ebre en 180º, en un meandre impressionant a sobre del qual els àrabs aixecaren un castell. Del castell medieval queden algunes restes als murs de les construccions que avui n’ocupen l’emplaçament. Al centre de la vila encara es pot veure l'església gòtica, que conserva diferents elements de l'època; els pòrtics (perxis) del carrer Major i de la plaça d'Espanya, així com restes de la muralla que descendia del castell i protegia el nucli urbà.

De l’antic assut i resclosa avui en resta la transformació en l’embassament i la resclosa moderns, però encara es manté un dels pocs passos de barca originals.

La Palma d’Ebre és una antiga vila medieval que conserva un extraordinari exemple de l’arquitectura romànica clàssica. La concepció de l’església romànica de la Palma encaixa perfectament en els paràmetres de l’arquitectura que implantà l’orde del Temple al territori. És d’una sola nau amb absis semicircular i coberta de volta ogival amb tres arcs assentats sobre columnes amb capitells tallats amb motius vegetals. Destaca la porta d’entrada de mig punt apuntat i una finestra geminada de grans dimensions.