Durant el període històric de la cultura ibèrica (dels segles VI a I a. de C.) les comarques del curs inferior de l'Ebre formaven part d'una estructura territorial que es coneixia pel nom d'Ilercavònia.

El poblament ibèric de la zona es va configurar al segle VII a. De C. Com a resultat d'un procés evolutiu intern. Ilercavònia va ser el resultat d'un llarg procés històric que fou marcat principalment pels contactes comercials amb els pobles fenicis i grecs, la colonització agrícola, el creixement demogràfic i la jerarquització social.

Avui sabem que els ilercavons van assolir un grau elevat d'organització interna, cohesió social i expressió ideològica i artística. Aquesta organització es mantingué sense grans canvis fins al període de la Segona Guerra Púnica (218-202 a. De C.), quan Ilercavònia va esdevenir un dels principals escenaris dels enfrontaments militars entre romans i cartaginesos.

CASTELLET DE BANYOLES - TIVISSA

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles, a 6 km a l'oest de l'actual població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, constitueix un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya. Ocupa una posició estratègica immillorable, al capdamunt d'un turó que gaudeix d'una extraordinària panoràmica del curs del riu Ebre al seu pas per la depressió de Móra. La seva importància rau en el fet de ser un dels assentaments més extensos d'aquesta època (4,4 ha), en la imitació dels models grecs en la construcció de les torres i en l'extraordinària riquesa de les troballes arqueològiques que s'hi ha fet (peces d'or, plata, plom...).

El període més important del Castellet de Banyoles coincideix amb els conflictes que van tenir lloc a finals del segle III a. de C. (Segona Guerra Púnica entre Roma i Cartago). Les excavacions arqueològiques han permès d'identificar destruccions i incendis generalitzats de les seves construccions típicament mediterrànies en aquesta mateixa època, segurament a causa dels atacs de les legions romanes.



SANT MIQUEL - VINEBRE

El turó de Sant Miquel es troba a la vora esquerra del riu Ebre, a una mica més d'un quilòmetre al sud-oest del nucli de Vinebre. S'hi ha trobat vestigis arqueològics que consisteixen fonamentalment en construccions enclavades en un altiplà que proporciona un gran domini visual del territori. Aquesta localització privilegiada, juntament amb la possibilitat de disposar d'aigua en feien un lloc idoni per establir-hi un assentament.

Les dades que s'han recollit mostren que a l'establiment original, datat entre l'últim quart del segle II a. de C. i la segona meitat del segle I a. de C., no s'hi van sobreposar assentaments posteriors. La localització de l'enclavament, així com la configuració i la disposició de les seves estructures, d'una banda, i els objectes localitzats, d'altra banda, fan pensar que aquest recinte probablement es va destinar a funcions de tipus militar.

Posteriorment es va localitzar una estela funerària d'època romana d'excepcional importància als peus de la serra, a la cara sud-oest del turó.