* * *

L’època romana no deixà en aquesta vila restes monumentals, però diferents troballes ceràmiques i numismàtiques proven la seva presència.

De l’època visigòtica sembla restar el topònim Moracle (any 676), identificat per alguns historiadors com l’actual Móra d’Ebre.

La presència àrab deixà una forta empremta en aquesta vila: explotacions agràries (Subarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa i, especialment, el castell, al costat de l’Ebre, vigilant la barca de pas que facilitava la comunicació de les dues ribes.

Mir Geribert morí amb el seu fill en l’intent de reconquesta del castell de Móra, en mans dels musulmans, l’any 1060. Però la reconquesta definitiva tingué lloc l’any 1153, quan Móra s’integrà a la cristiandat.

Durant els segles medievals cristians, musulmans i jueus habitaven la vila. En aquesta època Móra estava en mans del baró d’Entença. Aquest va entaular una llarga lluita contra els templers, que dominaven el marge dret del riu.

L’any 1289 aquesta població va patir un setge molt virulent per part del Temple i els Montcada. Galves d’Entença, baronessa de Móra, defensà els seus dominis. Jaume I ve posar fi a aquelles lluites que ocasionaren greus perjudicis a la comarca.

Al segle XVIII, malgrat els danys causats per la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, Móra va aconseguir un gran progrés tant en el comerç com en la indústria. Els molins d’oli enviaven la seva producció fins a Marsella i les ametlles s’exportaven fins a l’Amèrica colonial.

Pel mercat de Móra s’introduïen a la Península els teixits de llana de Flandes el 1434.

Durant l’ocupació francesa, el general Suchet va establir el centre d’operacions militars a la vila mentre va durar el setge a Tortosa.

Els moviments bèl·lics posteriors a la guerra del Francès afectaren molt aquesta població, especialment la primera guerra carlista, ja que gran part de la vila resultà incendiada pels liberals, l’any 1837.

L’any 1866 es fundà el primer internat de monges de la Consolació. En aquesta època es va construir també el monestir de les religioses Mínimes.

Al segle XIX es va parlar d’un projecte de pont sobre el riu, que no va tenir lloc fins a la primeria del segle XX, gràcies a la intervenció del diputat Cavaller.

Durant la Guerra Civil, Móra va patir danys materials, com ara la voladura del pont de ferro, la destrucció d’edificis religiosos, incendis d’edificis públics i privats, bombardejos persistents...