El terme municipal de la Palma d’Ebre (335 m d'altitud) es troba situat al sector més alt i septentrional de la comarca, separat de les Garrigues (Bovera i la Granadella) per una llenca del terme de Flix. Limita també amb el Priorat (la Bisbal de Falset i Cabacés). El poble té una extensió de 38.81 km2.

* * *

No se sap quan es va fundar la Palma d’Ebre ni d’on prové el seu nom, encara que alguns empedrats dels antics camins veïnals podrien remuntar-se fins a l’època romana.

L’any 1262 es troba documentada la venda del castell de Flix i del lloc anomenat ça Palma, atorgada per Jaume I a favor d’Arnau de Bosc. Així, l’any 1265 Pere III mana la venda del castell de Flix i la Palma que posseïen Arnau de Bosc i la seva dona.

L’any 1304, la Palma queda inclosa dins de la vegueria de Tortosa i el 1309 posa sota la protecció i el domini del bisbe de Tortosa.

El 1383 la Palma és esmentada en ocasió de les rivalitats entre Lleida i Tortosa. La vila, l’any 1398, fou adquirida per la ciutat de Barcelona, juntament amb la baronia de Flix, per garantir el transport fluvial del blat que procedia de l’Aragó i es trametia a Barcelona.

En la guerra contra Joan II i amb la capitulació de Pedralbes, Barcelona perd les possessions de Flix i la Palma, però el 5 de novembre de 1481 Ferran el Catòlic ordenà la restitució de Flix i la Palma a la ciutat de Barcelona.

En la Guerra dels Segadors, l’any 1640, Barcelona perd el domini de Flix i la Palma, però l’any 1670 Flix i la Palma retornen als dominis de Barcelona.

Any 1690. En aquest temps la Palma depèn de la vicaria de Lleida. L’any 1762 aquesta població està inclosa a la vicaria de Lleida.

Fins a l’any 1772 tots els escrits de l’arxiu parroquial consten escrits en català, però el bisbe de Tortosa, Alfonso Domínguez, ordenà que s’escrivissin en castellà a partir d’aquell moment.

L’any 1834, l’Estat espanyol fa la divisió de províncies i inclou la Palma a la província de Tarragona.

Durant la Guerra Civil Espanyola, als mesos de juliol i agost de 1936 totes, les imatges religioses són cremades. Els altars de guix de l’església parroquial són enderrocats i es converteix l’interior del temple en garatge. L’any 1937 la majoria de veïns abandonen el poble per refugiar-se en les coves del terme i altres llocs. El 31 de desembre de 1938 entren al poble les tropes de Franco.