Situat a la part central de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda de la confluència del riu Ebre amb el Siurana, el terme de Garcia té una extensió de 51,78 km2, que comprèn a més del nucli urbà, un grup de cases nomenat les Sénies i un conjunt important de terres de cultiu, boscos i garriga. El terme limita al nord amb els municipis de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, a l’est amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, a l’oest amb Ascó, i al sud amb Móra d’Ebre, Móra la Nova i Tivissa. Situat a només 6 km de la capital de la comarca, Móra d’Ebre, el municipi està molt ben comunicat.

* * *

Sembla que a causa de la seva situació privilegiada, Garcia ha estat un indret habitat des de molt antic. Primerament va ser un poblat iber, al lloc on es troba actualment, i posteriorment existí com a vila romana, però situada a l'altra riba del riu. Ocupada més tard pels sarraïns, adquirí certa prosperitat, s’independitzà del valí de Siruana, i comprà els termes de Pradell i Falset. Al segle XII, la zona del Priorat i la Ribera fou conquerida por Ramon Berenguer IV, i es donà a la comarca el nom de marquesat de Siruana, però la Garcia sarraïna resistí fins que fou conquerida posteriorment per Albert de Castellvell, i es reedificà posteriorment a la riba dreta del riu, sobre la Garcia romana ja que el nucli sarraí quedà destruït. L’any 1174, el fil del rei Ramon Berenguer IV, Alfons I de Catalunya, cedí en feu entre d’altres castells el de Garcia a Guillem de Castellvell, però el fet que anys més tard una filla de la casa dels Castellvell contragués matrimoni amb un membre de la casa d'Entença, va fer que passés a la baronia dels Entença, establint-hi la seva fortalesa principal.

Amb la desaparició de la baronia d’Entença, les terres passaren a domini reial, amb el títol de comtat de Prades, incloent Garcia. Posteriorment, aquest comtat passà a mans del ducat de Cardona, tot i que emparentats amb els Medinaceli, usaren sempre aquest nom. L’any 1565, els ducs de Cardona reedificaren el poble dalt del turó en la seva ubicació actual, sobre la Garcia sarraïna, per a millor defensa del terreny. L’any 1610, en temps de Felip III, els moriscos de la comarca que s’havien quedat després de la repoblació cristiana foren expulsats definitivament, i l'agricultura de la zona s’empobrí notablement.

Durant la Guerra del Francès, l’any 1810, el poble fou ocupat per les tropes franceses del general Souchet. Els sometents de la comarca, entre els quals el de Garcia, derrotaren les forces franceses que s’havien apoderat de Falset, i els obligaren a retrocedir.

La Guerra Civil, de 1936-1939, afectà greument la població, ja que per la proximitat al front de la batalla (a les ribes de l’Ebre) fou molt bombardejada i destruïda la part alta del poble, zona rehabilitada recentment.