EDITORIAL
Castella (terra de castells). Al llarg del vuit-cents anys d'aquell període de la historia de la península Ibèrica en que les cultures jueva, àrab i cristiana mal-convivien, les zones Frontereres interculturals anaven desplaçant-se i, per motius defensius, anaven deixant fortificacions que esdevingueren castells, dels quals són nombrosos els vestigis, les runes i un petit grapat d'edificacions encara en bon estat de conservació. A Catalunya (que pel nombre de castells que hi ha també es podria aplicar allò de terra de castells), si bé al començament va ser la Marca Hispànica del regne Franc de Carlemany, també van sorgir aquests monuments d'arquitectura militar i defensiva, i rara és la comarca on no hi hagi un grapat d' aquests castells que s'anaven bastint tal i com les Fronteres entre la Catalunya Vella i la Nova anaven variant fins a les darreres conquestes de Ramon Berenguer IV. Moltes d' aquestes
edificacions eren d'origen sarraí i qui sap si alguna de les fetes a les nostres Terres de /'Ebre ja es van Fer amb els víkings, que sembla que van entrar per l'Ebre i van arribar fins a Tudela. Sigui com sigui, el que sí que està clar, és que a la nostra comarca n'hi ha diverses d'aquestes construccions, més o menys ben conservades, i que una és a Móra, i que va passar per períodes histories que van anar des de l'àrab al cristià de la mal anomenada Reconquesta, i per diferents usos, del residencial al palatí, fins que va caure en declivi i fou abandonat al segle XVII, i les utilitzacions posteriors durant les guerres del Francès i les carlinades dels segles XVIII i XIX, i la guerra civil del 1936 a 1939. Després de ser destruït va servir com a habitacle de Famílies necessitades, com a caserna de la Guardia Civil i va arribar a nosaltres molt deteriorat i amb funcions que més val oblidar.
Cal fer un esment als Amics del Castell, que van tornar a obrir el castell al poble de Móra i van lluitar per frenar el seu deteriorament i oblit. Que sigui aquest número de la Riuada un reconeixement a tots aquells que es van preocupar per aquestes velles pedres: el nostre castell de Móra.

 

 

 

 

setembre 2005