EDITORIAL
La darreria del segle XIX i el primer quart del segle XX suposen per al nostre país l'afermament d'una classe social nova, sorgida de la Revolució Industrial, que és la classe treballadora, més coneguda per proletariat. Aquesta nova gent pren consciència del seu potencial i de la necessitat d'unir esforços per tal de defensar-se de la burgesia capitalista i, d'aquesta manera, anar assolint els drets que avui en dia podem gaudir els treballadors. És en aquests temps quan sorgeixen moviments com el socialisme, l'anarquisme, el comunisme i d'altres no tan polítics, però sí de més contingut social, com el cooperativisme.
A les comarques i als municipis és quan comencen a crearse entitats i societats obreres, ateneus, patronats i altres similars amb l'interès d'unir els esforços de
determinats sectors de la societat i oferir als seus associats serveis més econòmicament i sense la competència lliure i salvatge. Economats, serveis de perruqueria, edició de premsa i, fins i tot en algun cas, escola i ensenyament.
La comarca de la Ribera d'Ebre podem dir que va tenir exemples de moltes d'aquestes institucions en pobles com Flix, Tivissa... i les cooperatives agrícoles van començar a sorgir en tots els municipis. A la nostra ciutat van aparèixer l'Ateneu (ubicat a l'antiga Llanterna), La Democràcia (en el seu carismàtic i desaparegut edifici) i el més degà de tots, la Societat Obrera, que ara compleix el seu centenari. Noms com els de Ramon Nogués o Martí Rouret, fortament lligats a la política de Catalunya i d'Espanya en temps posteriors, van estar lligats a aquest moviment associatiu.
Els negres temps de la postguerra i el franquisme van fer perdre algunes d'aquestes institucions, sobretot les d'ideologia d'esquerres, però aquest no va ser el cas de la Societat Obrera de Móra d'Ebre que ha arribat, puixant, activa i més viva que mai, als nostres dies i amb orgull pot celebrar el seu centenari.

 

 

 

 

octubre 2003