EDITORIAL
En proppassades dates, l'Assemblea General de La Riuada va reestructurar la Junta Directiva amb el canvi de carrees: president, vicepresident, secretari i vocals. També va acordar continuar amb I'edició de la revista la Riuada mantenint, basicament, el mateix formal amb petites variacions. En aquest número 21, el tema monografic triat ha estat el de les ermites de Móra d'Ebre.
Si Castella rep el seu nom per la gran quantitat de castells que es van bastir al seu territori a I'edat mitjana, el nostre país ben bé hagués pogut ten ir un nom diferent per la gran quantitat d'ermites que durant tots els temps la religiositat del nostre poble va construir, sempre prop de les nostres viles i ciutats.
A la Ribera d'Ebre, el nombre d' ermites es podio haver apropat a la vintena en les epoques de mejor puixança; i si ens fixem, al nostre poble, abans de la partició en les Mores, n'hi havia sis i algunes capelles a I'interior del poble, en edificis nobles: Sant Jeroni, Santa Madrona, Santa Magdalena la Vello, Santa Magdalena la Nova, el Calvari, Sant Pau... Si pensem en aquest fet, no hem d' arribar més que a la conc/usió que la religiositat deis nostres vilatans era suprema. I no oblidem que molts deis actes (diades i romeries) que comporlaven aquestes manifestacions arquitectoniques encara estan presents al calendari festiu de la nostra ciutat. Que sigui aquest número de la Riuada un recorregut per les ermites, presents i passades, de Móra d'Ebre.

 

 

 

 

octubre 2002