EDITORIAL

soroll de carraus i matraques, redoblar de tambors, arrossegar d'encadenats penitents, olor de cera cremada, vestes i "xulones", imatges religioses, palmes i palmons... Són records que la ment desempolsa quan el mes de març arriba a la fi. Som a prop de la Setmana Santa i les tradicions religioses surten GIs carrers i places del nostre país. Anys va haver-hi en els quals es va valer silenciar aquestes manifestacions populars que es vessen quan la primavera és a punt d' ese/atar i que han superat el sentit religiós i místic per a ser un patrimoni folklóric i popular indubtable. Quants n'hi ha de tibis creients i poc practicants pero que quan arriben aquestes dates ho deixen tot per a vestir-se les robes talars, cenyir-se el tambor o simplement matinar el día de Divendres Sant per a participar en el viacrucis, trepitjant el ve/l empedrat, o més ben dit, el ciment del Calvario I aixó que semblava que a les darreries del segle
XX ja no eren més que groguenques pagines d'un llibre vell i desfu/lat. T ambé Móra viu la Setmana Santa; la viu i l'ha vis cut i no és massa arriscat afirmar que la viura. Temps passats són ja aque/ls en els quals amagaven els passos en desconeguts magatzems o golfes. L' any darrer van tornar a veure la vacif./ant /lum de les espelmes pels carrers del nostre roble dos d' ells i qui sap si la resta ho rara enguany. I que dir deIs Armats de majestuós i colpejant desfilar amb les seves llances i rutilants cases i armadures, en sobria i serena es corta a les imatges de la Passió; tornarem a sentir-los sobre I'asfalt deIs nostres carrers? Móra és amant d'aquestes tradicions i a ben segur que recuperara el sentir de la seva Setmana Santa igual que ha sabut fer-ho recuperant altres tradicions i fets propis del seu esperit i de la seva trajectória histórica.

 

 

 

 

abril 1999