|
EDITORIAL |
| La gran vastitud del tema de l' ensenyament a Móra d'Ebre va obligar que el monogràfic que hi vam dedicar al número 10 de La Riuada es tanques en un moment en que al nostre país començava un deIs períodes mes negres de la seva história: la guerra de 1936 al 1939. 1, com ia anunciavem en el seu moment, tancarem ara alló que resta obert. Així doncs, en aquest número hem investigat i esait sobre el període de l' ensenyament que abasta des d' aquell moment fins a l'actual. |
| D'altra banda, és aquest un període en que l' ensenyament assoleix la maioria d' edat; un període en el qual es passa d'un ensenyament artesano/, subdesenvolupat, a un ensenyament que es pot situar en condicions d'igualtat amb la majoria deIs paisos avançats. |
| Un període on, després d'una epoca de fort centralisme i control de l'Estat i l'Església sobre l' educació, es van començar a abrir finestres per on començaren a entrar aires nous i renovadors a l' ambit educacional. El pIa de 1957, la llei Villar Palasí (EGB) i, amb l' obertura democratice del país, la Reforma Educativa que culminara amb la LOGSE. |
| A Móra, l' ensenyament públic -Col.legi L/uís Viñas i posteriorment Institut Julio Antonio-- han compartít tasca i espai amb el privat-Col.legi Sta. Teresa, academies La Cultural i Almi-, tractant de preparar les successives generacions de morencs per a la seva integració en la societat i sobretot preparant-Ios per a viure una vida digna i enriquidora. |
desembre
1998