EDITORIAL
"M ens sana in corpore sano" és una dita del11 món clàssic llatí que ens vol expressar que una ment sana necessita el continent d'un cos sa i també que difícilment un cos estarà en plenes facultats físiques si no és receptacle d'una ment sana i cultivada.
Si al número 10 ens varem dedicar a la ment sana, fent un recorregut per l'ensenyament a la nostra vila fins a la guerra "incivil" de 1936-39, ara, en aquest número 11, ens dedicarem a passejar la nostra ment per la sanitat de la nostra vila. Per les situacions, les entitats i les persones, que van dedicar el seu temps a manten ir els cossos morencs sans o ajudar a recuperar la salut i el benestar a aquells que I'havien perdut.
Des d' aquells barbers-sagnadors-cirurgians-arrencaqueixals fins als actuals professionals de la medicina, han transcorregut segles de la mateixa manera que ho han fet per a aquells hospitals, més aviat refugi de pelegrins i rodamóns que no pas institucions sanitaries com les entenem avui en dia.
Són diversos els noms de carrers de la nostra població retolats amb els noms de personatges dedicats a aquest menester. Uns hi són per les seves contribucions a la salut mundial (Fleming, Ferran i Clua...); altres per la seva tasca al poble en epoques de grans malalties (Dr. Peris, Dr. Borras...). Moltes vegades passem per sota les plaques d' aquests carrers i ens parem a pensar en aquestes persones i potser no sabem prou el motiu pel qual Móra els rendeix homenatge. Ara, al monogrófic del present número tenim I'ocasió d'ampliar o reverdir els nostres coneixements respecte a aquests darrers i, en general, I'esdevenir de la sanitat al nostre poble, des de les bromes llunyanes de la nostra historia.

 

 

 

 

abril 1998