EDITORIAL
Amb el número quatre de la Riuada volem començar una singladura per un tema extens com és el del nostre pare riu: "l'Ebre", de la mateixa manera que, quan hi havia riuada grossa, els llaguts i les barques de pas restaven amarrades a la vora i només alguns barquers gosaven de navegar, a rem, per les aigües terroses i turbulentes, per traslladar un malalt o un viatger ineludibles. Volem començar aquesta travessia remant per les aigües de la història de la navegació, deixant per a futurs números, però no oblidats, altres aspectes molt importants, candents i actuals del tema.
Llaguts i IIaguters són els protagonistes de la part monogràfica i pretenem amb aquests números ser com aquell toc de corn dels IIaguters, avui oblidat per les gents riberenques, que entre la boira de la matinada s'anunciava i donava pas; un toc de
recuperació de la nostra cultura d'homes amants del riu que anunciï i s'obri pas entre les espesses boires de la colonització de cultures forànies a les quals estem sotmesos, avui en dia, gràcies als moderns mitians de comunicació.

 

 

 

 

desembre 1995