|
|
Durant
el període històric de la cultura ibèrica (dels segles VI a I a.
de C.) les comarques del curs inferior de l'Ebre formaven part d'una
estructura territorial que es coneixia pel nom d'Ilercavònia.
El poblament ibèric de la zona es va configurar al segle VII a.
De C. Com a resultat d'un procés evolutiu intern. Ilercavònia va
ser el resultat d'un llarg procés històric que fou marcat principalment
pels contactes comercials amb els pobles fenicis i grecs, la colonització
agrícola, el creixement demogràfic i la jerarquització social.
Avui sabem que els ilercavons van assolir un grau elevat d'organització
interna, cohesió social i expressió ideològica i artística. Aquesta
organització es mantingué sense grans canvis fins al període de
la Segona Guerra Púnica (218-202 a. De C.), quan Ilercavònia va
esdevenir un dels principals escenaris dels enfrontaments militars
entre romans i cartaginesos.
|
|
|
