Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Patrícia, 40 anys, Blanes, 9 d’abril de 2018

Francisca, 40 anys, Badalona, 18 de juny de 2018

Mari Paz, 78 anys Barcelona, 6 d’agost de 2018

Maria Estela, 35 anys, Barcelona, 23 d’agost de 2018

Una senyora amb nom i cognoms desconeguts, 71 anys, Barcelona, 15 de setembre de 2018

Ana Maria, 48 anys, Sant Joan de les Fonts, 6 d’octubre de 2018

Lectura del manifest, aquest matí al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

La lectura solemne dels noms de les víctimes catalanes d’aquest 2018 per violència masclista, a càrrec de treballadors i representants polítics riberencs, ha estat el moment més emotiu de l’acte institucional celebrat aquest migdia, al punt de les 12, a  la Sala de Plens del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, coincidint amb la celebració del 25N Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

Es tractava, un cop més, de rebutjar qualsevol mena de violència masclista, una xacra social que en el que portem d’aquest any s’ha emportat per davant la vida de 45 dones a tot l’Estat, la darrera ahir mateix a Monsó (Osca), a mans de les seves parelles o exparelles. Sis d’aquestes víctimes a Catalunya, on només en els deu primers mesos de l’any es van registrar 12.000 denúncies a la policia de dones que pateixen violència de gènere. Amb tot, només una de les dones mortes havia denunciat al seu agressor.

La presidenta comarcal, Gemma Carim, que ha llegit el manifest Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixerimpulsat per les administracions públiques catalanes, acompanyada per consellers comarcals i alcaldes i alcaldesses de la Ribera, com Josep Maria Sáez, Sergi Borràs, Josep Solé, Tere Agné, Blanca López i Joan Juncà, així com una representació dels treballadors del mateix Consell.

En acabar, Carim ha reivindicat el paper que fa el Consell Comarcal per eradicar la violència masclista a tots els pobles de la comarca, posant l’accent en la tasca que realitza l’àrea de Serveis Socials per atendre a les víctimes riberenques, a través del Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD) que aquest any 2018 ha atès 14 dones riberenques per violència masclista. La presidenta també ha destacat la prevenció “com a inversió de present i de futur”, reconeixent la tasca que du a terme el propi Consell Comarcal a través del projecte Kant per la Igualtat, pioner i referència al país, i amb els tallers de violència masclista que les tècniques de l’Oficina Jove de la Ribera realitzen als alumnes dels instituts, i que només aquest any han arribat a 140 adolescents de la comarca. Podeu veure el treball preventiu que es fa amb els joves al perfil d’Instagram de Joventut Ribera d’Ebre.

Vídeo abans d’acabar l’acte

Clica i visualitza el vídeo “¿No te ha pasado que…? que s’ha visualitzat durant l’acte d’avui al CCRE.

A continuació podeu llegir el manifest íntegre del 25N, impulsat per l’administració púbica catalana en el seu conjunt

Els temps estan canviant. Vull pensar que aquest cop sí. Vull pensar que la violència masclista és un dels temes de l’agenda de país i sobretot és un tema del que se’n parla, del que en parlem. I no només avui, 25 de novembre. Que se’n parli durant tot l’any i que en parlin moltes veus és important, perquè ens ajuda a totes i a tots a identificar les violències masclistes (més o menys subtils, més o menys visibles) que ens acompanyen des que naixem i que ens fan mal, que ens han fet mal.

Fa 10 anys que a Catalunya tenim una llei que lluita pels drets de les dones a eradicar les violències masclistes. Totes. Les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, el tràfic i l’explotació de dones però també els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina. Però amb les lleis no n’hi ha prou com demostren les dades. La violència masclista s’exerceix al llarg de tot el nostre cicle vital de diverses formes. Al món, una de cada tres dones ha patit violència masclista. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult, i a Catalunya, una de cada quatre dones ha sigut víctima d’un atac masclista d’extrema gravetat. Ens cal educar, ens cal saber, ens cal reconèixer.

Els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà històries de violència patida per dones. I el que elles m’explicaven no m’era aliè. Formava part d’una cosa que jo ja sabia, que jo ja notava, que jo ja sentia. Elles hi han donat forma i li han posat paraules. I crec que això ens ha passat una mica a totes com a societat.

Fa 7 mesos, el 26 d’abril d’aquest any, l’audiència de Navarra va fer pública la sentència del cas de la Manada. Un cas que ha sacsejat consciències i que ha fet entendre a molts i moltes de què va això de les violències sexuals. Una oportunitat de visibilitzar un fenomen sovint silenciat i desconegut. Des que som ben petites ens diuen que sortir a la nit comporta un risc per a la nostra integritat física i pels nostres cossos.

A casa, la seguretat de les dones tampoc està garantida. En el darrer any a Catalunya, més de 12 mil dones van denunciar a la policia estar patint violència masclista en l’àmbit de la parella, és a dir, violència exercida per les seves parelles o exparelles. En el que portem d’any, 44 dones han estat assassinades per la seva parella o exparella a tota Espanya, 6 d’elles a Catalunya. Però els crims només són la cara més amarga d’una violència masclista que obliga a desenes de milers de dones a suportar aquestes situacions, tot i tenir una llei estatal contra la violència de gènere que porta 14 anys en vigor, però que no acaba amb el problema. Perquè necessitem més recursos i més recolzament per a que totes les dones en situació de violència masclista puguin trencar el silenci i en sortir-se’n.

Necessitem prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella.

Necessitem recursos per garantir una atenció digna i de qualitat a les dones en situació de violència masclista per a la seva total recuperació, i, especialment, en tot el procés de denúncies i procediments judicials.

Necessitem més professionals especialitzats en l’atenció a filles i fills perquè el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista.

Necessitem recursos d’urgència i atenció de qualitat per recolzar les dones en situacions de risc per elles i els seus fills i filles.

I necessitem avançar en la construcció d’un model català d’abordatge de les violències sexuals, amb una visió integral i amb la voluntat d’explicar què són i com se’n pot sortir.

Encara hi ha molt camí per fer, però una dècada després de la llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista, estem més decidides que mai a superar el patriarcat, a que el poder sigui en mans de les dones a mans iguals i a no tenir por. Perquè no volem més violència contra les dones. Contra cap dona, contra cap nena. Perquè tenim dret a ser nenes i dones lliures.

I ho seguirem cridant tots els dies de l’any i també cada 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

Descarrega’t el manifest aquí.