Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Imatge del ple celebrat aquest 31 d’octubre de 2018.

El Ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics comarcals – CDC, ERC, FIC i PSC – una moció en la qual es reclama al Govern espanyol la “retirada immediata” del recurs d’inconstitucionalitat sobre l’impost nuclear català, afavorint així l’arribada de recursos per a la diversificació econòmica de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs.

Els consellers comarcals, molt conscients de la necessitat de trobar alternatives per afrontar el tancament de les centrals nuclears i vista l’experiència de la fàbrica de Flix, reivindiquen treballar des de ja mateix, “abans de l’acabament de la vida útil de les centrals nuclears”, en una “alternativa laboral de futur” per a la Ribera d’Ebre. Actualment el sector indústrial representa un 81 per cent de l’economia riberenca, en el qual el sector nuclear n’és el 95 per cent. Des del Consell Comarcal ja es treballa amb els recursos avui disponibles per aquesta diversificació econòmica, a través del projecte Ribera d’Ebre Viva, que impulsa l’activitat en sectors estratègics per la comarca com el turisme, el comerç i els productes agroalimentaris, el vi i l’oli; també desplegant ajust europeus alterritori, com el LEADER o el FEDER.

Amb tot, la partida econòmica és multiplicaria considerablement si, com es reclama des de la Ribera d’Ebre, es fés efectiva l’aplicació de l’impost nuclear, ara mateix suspès pel Tribunal Constitucional.

Podeu llegir el text íntegre de la moció:

Moció presentada pels grups polítics de Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal per la retirada del recurs d’inconstitucionalitat sobre l’impost català que grava el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i immissions d’elements tòxics a les centrals nuclears.

El mes de gener de 2015 s’impulsava la creació de dos nous impostos de caràcter ambiental, concretats en la Llei 12/2014, del 10 d’octubre. Aquesta Llei regulava l’impost sobre tres efectes contaminants: l’emissió d’òxids de nitrògen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i el de la producció d’energia elèctrica nuclear.

A més es determinà que el 10% del que es recaptaria de l’impost sobre la producció de l’energia elèctrica d’origen nuclear de les centrals catalanes revertiria en els municipis i comarques situats en les àrees nuclears, amb l’objectiu de diversificar i reactivar l’economia d’aquestes zones abans que s’esgoti la vida útil de les centrals i calgui tancar-les.

La recaptació d’aquesta part de l’impost permetria crear un Fons econòmic destinat a la creació d’un teixit econòmic alternatiu i competitiu al monocultiu econòmic nuclear, facilitant l’aparició i impuls de nous sectors productius i ajudant a la instal·lació de noves empreses.

Des de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat i la Conselleria d’Economia i Hisenda, es va començar a redactar el Reglament de com s’hauria d’organitzar la inversió d’aquest fons econòmic, qui i com es faria el repartiment dels recursos derivats de l’impost, i sota quins criteris. A més s’establia que la primera fase d’implementació es fonamentaria en un Pla d’acció sobre els projectes que poden suplir les mancances i millorar la competitivitat del territori.

La Conselleria va mantenir diverses reunions amb els alcaldes dels 18 municipis de la zona 1 de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellós II amb l’objectiu de consensuar la creació i dotació del fons econòmic territorial. Fons que es podrà fer efectiu una vegada aprovat el Reglament i feta la incorporació als Pressupostos de la Generalitat.

Malauradament, el mes de juliol de 2015, el Tribunal Constitucional admetia a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat del Govern del PP, i suspenia l’impost català sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, i l’abril de 2016 el declarava inconstitucional anul·lant la Llei catalana, impugnada pel govern del PP.

Davant d’aquest fet la Generalitat va replantejar l’impost nuclear i el mes d’octubre de 2016 feia saber que crearia un nou impost per gravar el risc mediambiental de la producció, manipulació, i transport, custòdia i emissions d’elements tòxics a les centrals nuclears. A la vegada el Govern català anunciava que la part de l’impost que es destinaria a les zones nuclears seria el 20% del recaptat; fet que podria representar una aportació al Fons per a les àrees d’Ascó i Vandellòs de 12 milions anuals.

Una vegada més però, l’entrada en vigència de l’impost va quedar en suspens perquè al mes de febrer d’aquest any 2018 el Tribunal Constitucional admetia a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern del PP:

Cal tenir present que ni el govern del PP ni el del PSOE, mai han repercutit cap a les Terres de l’Ebre ni un euro de l’impost estatal que grava la producció de combustible nuclear i residus radioactius d’energia nucleoelèctrica. Ni tampoc mai han volgut impulsar cap acció o iniciativa per implementar una diversificació econòmica o industrial de les zones nuclears abans que es produeixi el tancament de les centrals i poder  revertir així l’impacte laboral i econòmic que això suposarà per als municipis afectats.

Davant la importància i necessitat que representa pels pobles de les zones nuclears d’Ascó i Vandellòs la creació del Fons econòmic destinat a la creació d’un teixit econòmic i laboral alternatiu al monocultiu nuclear abans que es tanquin les centrals.

El Ple, debatut l’assumpte, acorda per UNANIMITAT:

PRIMER. Instar al Govern espanyol a retirar de manera immediata el recurs d’insconstitucionalitat sobre l’impost català que grava el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissions d’elements tòxics a les centrals nuclears.

SEGON. Instar al Govern espanyol a destinar recursos i mitjans per afavorir la diversificació econòmica dels municipis de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs abans de l’acabament de la vida útil de les centrals nuclears amb l’objectiu que en produir-se el tancament de les centrals hi hagi una alternativa laboral de futur en aquestes zones.

TERCER. Comunicar aquest acord per via electrònica a la Presidència del Govern espanyol, al Ministeri per a la Transició Ecològica, al Subdelegat del Govern espanyol a Tarragona i tots els grups polítics amb representació a les Corts Espanyoles.

Relleu en les files socialistes

En el ple d’octubre va prendre possessió del càrrec de conseller comarcal el socialista Carles Trinchan Viñes, regidor de Móra la Nova, en subtitució a la seva companya Dolors Gurrera. Trinchan és l’únic conseller que no forma part del Govern comarcal, constituït per CDC, ERC i la FIC.

El nou conseller socialista, prenent possessió del càrrec, amb la presidenta del Consell.