Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Logo del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Canal de Youtube del Consell Comarcal

La Fira de Móra la Nova i l’arqueòloga Margarida Genera, guardonats amb els premis Sirga d’Or 2012 organitzats pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

29 novembre 2012 · Noticies

El Teatre Municipal La Llanterna de Móra d’Ebre s’ha omplert aquest dijous amb motiu de l’acte institucional de l’entrega dels premis Sirga d’Or 2012, organitzats pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), i el suport de l’Ajuntament de Móra d’Ebre i de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV). L’acte ha estat presidit pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, qui ha destacat l’aportació del territori a la cultura catalana. En aquesta edició i per primera vegada en 20 anys d’història dels premis, s’ha lliurat la Sirga d’Or a títol pòstum al metge Xavier Bardají, per la seva contribució en l’àmbit sanitari de la comarca, i a l’historiador Pascual Ortega, que va treballar incansablement en l’estudi de la història de la Ribera d’Ebre i, en especial, en l’àmbit dels moriscos.
El premi Sirga d’Or s’atorga, de forma bianual, una persona i a una entitat representativa de la comarca de la Ribera d’Ebre. Es tracta d’un premi que va nàixer l’any 1992 i que vol ser un reconeixement de l’ens comarcal a la tasca que aquesta persona i entitat han dut a terme al voltant de qualsevol dels aspectes relacionats amb la comarca. L’acte institucional de lliurament dels premis Sirga d’Or 2012, presidit pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, ha comptat amb la participació del president en funcions del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Ferran Bladé, de l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, i de la presidenta del CERE, Àngels Pérez.
El premi Sirga d’Or s’organitza conjuntament entre el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE). El CERE és l’encarregat de crear una comissió electoral formada per entitats, administracions locals, sectors empresarials i persones representatives, els quals són els encarregats de proposar els candidats al premi. Aquests finalistes seleccionats es fan arribar als socis del CERE, unes 400 persones de totes les poblacions de la comarca, perquè votin. Un cop tancat el termini de votacions, es fa el recompte amb la presència de la Junta Directiva del CERE. Després, és el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre qui atorga els guardons als guanyadors, un guardó on hi ha la silueta de la Ribera d’Ebre amb un nus mariner, símbol de la corda que estiraven els sirgadors riu amunt. En la categoria de persona és un pin d’or i, en la categoria d’entitat, l’estatueta està sobre una àgata blava, que evoca el riu Ebre.
Durant la seva intervenció, el conseller Mascarell ha subratllat que la cultura de Catalunya s’ha fet a través “d’allò que la societat civil ha posat sobre la taula al llarg del temps”. Per al conseller de Cultura en funcions “Catalunya no s’explica sense l’esforç de les persones i les institucions” i la cultura catalana s’ha construït a partir de la creativitat individual i l’esforç de les entitats, sobretot al llarg dels últims 150 anys des que una important generació d’intel·lectuals dels segle XIX va impulsar el ‘catalanisme’. El conseller Mascarell també ha destacat el simbolisme que la “sirga” té en la cultura del país, una cultura que “sempre havia anat a contracorrent, sempre havia tingut condicionants, dificultats, elements en contra, i que malgrat tot, gràcies a la capacitat d’estirar de persones i institucions, la nostra cultura és on és”.

Sirga d’Or 2012 a la persona i entitat
En aquesta edició, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha atorgat el premi Sirga d’Or 2012 de la categoria persona a la prehistoriadora i arqueòloga, Margarida Genera, i de la categoria entitat a la Fira de Móra la Nova.
Margarida Genera, nascuda a Barcelona, actualment treballa al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, imparteix classes a la UNED i dedica molt del seu temps lliure a fer excavacions, investigacions, llibres i també conferències de diversa temàtica.
Fa gairebé 40 anys que va començar a investigar i a estudiar el tema dels ibers a la Ribera d’Ebre i, des de llavors i fins avui, està fent intervencions a la nostra comarca: Vinebre, La Torre de l’Espanyol, Tivissa, Ascó i Flix.
Té moltíssimes publicacions, on destaquen els llibres basats en les excavacions de la comarca: Vinebre: Els Primers Establiments del Ribera; L’Ebre final: del Paleolític al món romà; L’Estela funerària de Vinebre (la Ribera d’Ebre): una petja dels romans a l’Ebre, segle I d; El Patrimoni geològic i arqueològic del Flexus a Flix: una síntesi de les darreres recerques a les vores del riu, entre altres, a més de moltes altres publicacions i la col•laboració en revistes especialitzades, tant nacionals com internacionals. Es tracta d’una treballadora infatigable, altruista i col•laboradora tant amb entitats culturals com amb els diferents ajuntaments de la comarca, i que des de fa una bona pila d’anys, la seva vinculació amb la Ribera d’Ebre ha estat constant.
En la categoria d’entitat, la Sirga d’Or 2012 ha estat atorgada a La Fira de Móra la Nova, coneguda arreu de Catalunya pels més de 180 anys de trajectòria, i coneixedora de les repercussions i efectes econòmics i socials que suposa per la comarca.
I això és així perquè cent vuitanta un anys de celebració de manera ininterrompuda avalen i situen la Fira de Móra la Nova entre les fires més representatives del país, i també, per descomptat, entre els esdeveniments més importants de qualsevol caire que tenen lloc en aquestes contrades.
A més, Fira Móra la Nova ha engegat altres certàmens firals que en data d’avui es troben ja consolidats. Juntament amb la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial que inclou la Fira del Vi, la Mostra Gastronòmica i la Fira d’Artistes, l’any 2003 es va engegar la Fira Intercomarcal de l’Oli, l’any 2004 la Fira de Comerç de Nadal i en el 2007 es va iniciar la Fira del Vehicle d’Ocasió i la Fira de Brocanters. Amb aquest conjunt de certàmens firals, la Fira de Móra la Nova es caracteritza per oferir un calendari firal dels mes importants i variats de les nostres comarques.
La Fira de Móra la Nova, a part de la seva vessant econòmica, acull un bon ventall d’activitats culturals de diferent nivell, des de les manifestacions locals fins a les que pertoquen a la totalitat dels Països Catalans. Concursos, exposicions, activitats esportives, conferències, representacions teatrals, projeccions cinematogràfiques, festes populars, etc. conformen un menat variat i atractiu per al visitant.

Sirga d’Or a títol pòstum
Per primera vegada, en aquesta edició el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha atorgat dos premis Sirga d’Or a títol pòstum. Per una banda, s’ha homenatjat el metge Xavier Bardají, per la seva contribució com a metge especialista en radiologia a les Terres de l’Ebre, i per l’altra s’ha lliurat la Sirga d’Or a títol pòstum al geògraf i historiador, Pascual Ortega.
Xavier Bardají Garrido (Barcelona 1955-Móra d’ Ebre 2009), llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1978) i especialista en radiodiagnòstic per la UB (1981), va impartir docència en aquesta especialitat en diversos centres hospitalaris i va participar en programes de formació continuada en atenció primària. També va ser docent de la Unitat de Protecció radiològica de la càtedra de Física Mèdica a la Facultat de Medicina de la URV a Reus (1997).
Bona part de la seva carrera professional es va desenvolupar a les Terres de l’Ebre com a metge especialista en radiologia del CAP Baix Ebre de Tortosa (1982-1996), de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa (1982-1991), de l’Hospital comarcal d’Amposta (1994-2003) i també com a cap del Servei de Radiologia de l’Hospital Comarcal de Móra d’ Ebre des del 2000.
Va ser el responsable de la digitalització de la imatge radiològica a l’Hospital Comarcal de Móra d’ Ebre i de l’accessibilitat dels centres d’atenció primària de la seva àrea de referència.
Pel que fa a la comarca de la Ribera d’ Ebre el Dr. Bardají va deixar la seva empremta per la reducció de les llistes d’espera que hi havia a la secció de Radiologia de l’Hospital. Era l’únic radiòleg que informava i diagnosticava i la seva dedicació de com a mínim 16 h diàries va fer que la llista d’espera es reduís considerablement donant visites a 24-48 hores.
També va deixar empremta per la campanya del prevenció del càncer de mama a la comarca. Es va fer recerca per edats de la dones de la comarca convocant-les a fer visites per la prevenció d’aquest malaltia. Aquesta actuació va fer que l’Hospital fos el mirall d’altres centres per aconseguir alts nivells de qualitat .
A més, la seva sana obsessió per disposar de la més alta tecnologia va fer possible la instal•lació d’un Manògraf i d’un Tac aconseguint que el 75 % de les proves de radiologia es poguessin fer al Hospital Comarcal de Móra d’ Ebre evitant desplaçaments als usuaris.
També va impulsar de manera personal un servei de teleradiologia que permet que els metges de capçalera puguin consultar via Internet el resultat de l’exploració el mateix dia que s’ha realitzat a la vegada que es pot consultar totes les proves radiològiques que s’han fet al pacient al llarg del temps.
La seva aportació ha fet que l’Hospital de Móra gaudeixi actualment d’una radiologia de les més modernes i sigui referent d’altres centres a l’hora de decidir els seus equipaments.
La seva gran capacitat i entrega d’hores de dedicació a l’àmbit de la medicina van fer que, al 2009, se li concedís la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya, i al 2010, pels seus mèrits i per la seva contribució destacada al progrés i la millora de la sanitat, se li va atorgar la medalla i placa Josep Trueta al mèrit sanitari.

El geògraf i historiador Pascual Ortega Pérez, nascut l’any 1954 a Cobertelada (Sòria), va morir a Reus l’any 2011.
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i doctor en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili, va treballar incansablement en l’estudi de la història de la Ribera d’Ebre i, en especial, en l’àmbit dels moriscos.
Va treballar sempre com a professor de secundària a diversos instituts així com també com a adjunt a la Facultat d’Història i Història de l’Art de la URV.
Treballador incansable, va destinar el seu temps lliure a estudiar la situació de la Ribera d’Ebre abans i després de la conquesta cristiana del nostre territori. Fruit d’això, va publicar llibres com, per exemple: La Orden de San Juan de Jerusalén y Miravet: Dominio señorial y cambios institucionales (primera mitad del siglo XVII); La sociedad de las tierras del Ebre: El señorío templario y hospitalario de Ribera d’Ebre y Terra Alta (1150-1350); Musulmanes en Cataluña: Las comunidades musulmanas de las encomiendas templarias y hospitalarias de Ascó y Miravet (siglos XII-XIV); La repoblació de la Ribera d’Ebre (Catalunya) després de l’expulsió dels moriscos: Edició de les cartes de poblament de Benissanet (1611), Ascó (1615) i Miravet (1623) i altres documents al•lusius; El municipi medieval a les terres de l’Ebre; El desenvolupament organitzatiu de les comunitats cristianes a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta (segles XII-XIV).
També va col•laborar amb els seus articles a multitud de revistes d’arreu de Catalunya, com, per exemple, a Quaderns d’Història Tarraconense; Gimberna; Revista Catalana d’Història de la medicina i de la ciència; Anuario de Estudios Mediavales, l’Avenç o bé el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
Va participar a congressos a Catalunya, Espanya i Àfrica, per exemple, “Primeres Jornades sobre els Ordres Religioso-militars als Països Catalans (s. XII-XIX)”, a Montblanc; “V Simposio Internacional de Mudejarismo”, a Terol, o el “V Symposium International d’Études Morisques (á l’occassion du Ve Centenaire de la chute de Grenade (1492-1992)”, a Tuníssia.
Cal destacar el dinamisme d’Ortega com a persona tant a l’hora d’ensenyar, d’escriure o de participar a congressos. Aquest dinamisme l’acompanyava també en la seva formació permanent tant en l’àmbit de la història com de la llengua com de les noves tecnologies, que eren un sector emergent durant els anys de la seva màxima activitat.
Pascual Ortega es va jubilar l’any 2011 a causa d’una malaltia que el va conduir a la mort el mateix any.

Finalistes de la Sirga d’Or 2012
Durant l’acte, els finalistes en les diferents categories de la Sirga d’Or han rebut un diploma. Concretament, en la categoria d’Entitats han estat reconeguts la Societat Obrera de Tivissa, el Grup Cultural Rasquera i l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova. El finalista en la categoria individual dels premis ha estat el catedràtic i historiador Josep Sánchez Cervelló.
L’acte institucional del lliurament del premi Sirga d’Or 2012 ha finalitzat amb un concert de la Banda de Música de Benissanet, entitat fundada l’any 1900, que ha rebut molts aplaudiments dels assistents.

Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre | Plaça Sant Roc, 2 | 43740 Móra d'Ebre | 977401851 | consell@riberaebre.org
Amb el suport de: