Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Senyor president, senyories

He de manifestar la satisfacció que em suposa representar el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Flix i poder comparèixer davant de la màxima institució de l’Estat, concretament davant de la Comissió de Foment i Habitatge del Senat. Així mateix, en nom propi i de les institucions que represento, voldria agrair totes les gestions que a aquest efecte ha realitzat el excel·lentíssim senyor Lluís Aragonés, senador per la demarcació de Tarragona. Sens dubte és un fet històric per a les institucions que represento el fet que sigui la primera vegada que un representant d’un consell comarcal català comparegui en el Senat.

Em permetran que faci una breu referència històrica a la línia ferroviària que el 1890 va veure inaugurat el primer tram Reus–Falset (capital de la comarca del Priorat). Que l’any 1891 va arribar fins a Móra la Nova i el 1892 va creuar el riu Ebre per Garcia, va passar per Ascó, Flix, Riba-roja d’Ebre i Faió. Que l’any 1893 es va inaugurar la línia fins a Casp, i així successivament, fins a convertir-se, l’1 de gener de 1898, després de fusionar-se la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (MZA) i la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) en el principal mitjà de transport entre Barcelona i la capital de l’Estat, reflectint-se en aquella línia tots els avanços en la tecnologia ferroviària.

La presència d’aquesta important infraestructura ferroviària va suposar per a la zona de l’Ebre català un important revulsiu en tots els àmbits socials i econòmics. Per exemple, a Flix, població de la qual sóc alcalde, va suposar un factor decisiu que va propiciar la ubicació la primera planta electrolítica de l’Estat i tercera d’Europa, la coneguda SA Electroquímica de Flix, de capital alemany. Una empresa que al llarg del segle XX es convertiria en un referent clau per a entendre la importància de la química bàsica en el creixement econòmic del país.

La comarca de la Ribera d’Ebre esta formada per 14 municipis al llarg de l’Ebre català, amb dos centres molt importants, al sud la zona Móra la Nova – Mora d’Ebre, important centre comercial, amb dos polígons industrials amb grans possibilitats d’implantació d’empreses, molt ben considerats per la relació distància geogràfica i qualitat de vida, amb importants atractius turístics com els pobles de Miravet, Tivissa o Rasquera. Al nord, en direcció a la província de Saragossa, tenim els nuclis industrials d’Ascó, amb dues centrals nuclears; Flix, amb la factoria d’Ercros i Riba-roja d’Ebre, seu d’una de les centrals hidroelèctriques més importants del país.

Com diu el personatge d’Alícia en el país de les meravelles, mala memòria la que solament mira cap a endarrere. El temps no passa debades. No és un factor casual que coincideixin en el temps la crisi del polígon químic de Flix, amb totes les connotacions que suposa per a la comarca de la Ribera, amb la crisi de manteniment i inversions en la línia entre Reus–Móra–Casp. A aquest efecte m’agradaria llegir-los una moció aprovada el 19 d’abril de l’any passat, aprovada per unanimitat en el ple del Consell d’Alcaldes de la Ribera i del Consell Comarcal:

“MOCIÓ PER AL MANTENIMENT I MILLORA DE LES INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES DE LA LINEA REUS-CASP.

Des de fa més de cent anys la línia de ferrocarril que transcorre des de Reus fins a Casp ha suposat per als pobles i les seves comarques un eix de vegades únic i un pont de comunicació cap a les grans ciutats i centres econòmics veïns. Malgrat tot, fa massa anys que un continu degoteig de tancaments d’estacions, de baixadors, de jubilacions de personal ha produït que l’atenció al ciutadà i al propi servei públic de transport s’hagi ressentit profundament tant en el manteniment de les instal·lacions com en el nombre de trens que tenien previst el seu pas per la zona.

L’entrada en funcionament de la línia AVE Lleida-Madrid ha suposat de fet que l’únic Talgo que tenia parada a la comarca ha vist variat el seu recorregut desviant-se cap a altres vies que suposadament són més rendibles. S’han reduït igualment els trens que van cap a Saragossa. L’estat d’abandó que es troba actualment la línia comporta que molts usuaris potencials així com els que diàriament han d’utilitzar les línies es vegin decebuts i desmotivats per un mitjà de transport que pretén ser curós i respectuós amb el medi ambient.

Atès que sembla gairebé inevitable, cada vegada més, que aquesta línia pugui convertir-se en una línia secundària o només per a mercaderies.

Vist que el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha manifestat en nombroses ocasions la seva profunda preocupació pel futur de la línia Reus-Saragossa.

El Ple, debatut l’assumpte, acorda per UNANIMITAT:

PRIMER. Sol·licitar de l’empresa RENFE, titular de la línia fèrria Reus-Casp, una declaració explícita de la seva voluntat de mantenir, millorar i augmentar la freqüència, qualitat i servei dels trens de viatgers amb destinació o inici en els pobles de les nostres comarques.

SEGON. Exigir de l’empresa RENFE l’adopció de les mesures corresponents amb la finalitat de garantir que totes les estacions i baixadors de la línia disposin dels serveis bàsics que són necessaris perquè es puguin oferir als viatgers en tot moment la informació suficient per a garantir l’ús adequat del servei públic de transport, així com màquines expenedores de bitllets.

TERCER. Exigir de l’empresa RENFE el manteniment de la línia Reus-Saragossa com a prioritària i que s’hi realitzin les inversions en infraestructures i manteniments necessaris, tant sigui en personal com en les instal·lacions, i que els trens que tinguin la fi del trajecte a la comarca puguin arribar fins a Riba-roja d’Ebre.

QUART. Traslladar aquest acord al Ministeri de Foment, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i a la companyia RENFE, perquè el tinguin en consideració a l’hora de projectar possibles objectius referents a aquesta línia de ferrocarril.

QUINT. Traslladar aquest acord als ajuntaments de la comarca de la Ribera d’Ebre, sol·licitant l’adhesió al present.

SEXT. Traslladar el present acord als consells comarcals del Priorat i el Baix Camp, sol·licitant que adoptin mocions de suport a aquest acord, així com que el traslladin als seus ajuntaments respectius.

No cal constatar que tots els ajuntaments i consells comarcals van aprovar la respectiva moció.

Paral·lelament, el nostre representant al Senat, Lluís Aragonés, sabem que ha realitzat fins a 27 preguntes per escrit en aquesta cambra, preguntes que han suscitat l’interès general entre els municipis directament afectats.

1.Pregunta sobre la data prevista per a l’inici i finalització del projecte de supressió dels passos a nivell existents en la línia ferroviària al seu pas per la localitat de Riba-roja d’Ebre (Tarragona), amb indicació del cost de l’execució. Expedient: 684/001571

2.Pregunta sobre l’estat d’ús i conservació de les estacions i baixadors de la línia ferroviària que uneix Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa). Expedient: 684/001573 .

3.Pregunta sobre si s’ha estudiat la possible creació d’una segona línia ferroviària entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa). Expedient: 684/001576 .

4.Pregunta sobre el nombre de bitllets de passatgers venuts durant els deu últims anys en la línia ferroviària que uneix Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa), amb indicació de l’evolució experimentada en cada estació i baixador, del nombre d’usuaris que no abonen el trajecte i de les pèrdues ocasionades per aquest motiu. Expedient: 684/001577 .

5.Pregunta sobre l’accessibilitat de les estacions de la línia ferroviària entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa) al seu pas per la Comunitat Autònoma de Catalunya, amb indicació de les inversions realitzades per a la millora de la mateixa durant els cinc últims anys i de les previsions existents referent a això. Expedient: 684/004111.

6. Pregunta sobre les estacions i baixadors de la línia ferroviària entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa) al seu pas per la Comunitat Autònoma de Catalunya que disposen d’il·luminació nocturna, amb indicació de les inversions previstes en aquest sentit. Expedient: 684/004112 .

7.Pregunta sobre els criteris utilitzats per a la instal·lació de màquines expenedores de bitllets en les estacions de la línia ferroviària entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa) al seu pas per la Comunitat Autònoma de Catalunya, amb indicació dels municipis beneficiaris. Expedient: 684/004113

8.Pregunta sobre les millores anunciades per a la renovació de la via en catorze túnels del tram de la línia ferroviària comprès entre Móra la Nova i Reus (Tarragona). Expedient: 684/004116
9.Pregunta sobre el grau de compliment de la legislació en matèria lingüística en l’ús dels topònims en la línia ferroviària entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa) al seu pas per la Comunitat Autònoma de Catalunya. Expedient: 684/004118 .

10.Pregunta sobre les inversions realitzades per la Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols (RENFE) durant els cinc últims anys dintre de la campanya d’imatge i comunicació, per a la promoció de la línia ferroviària entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) i Casp (Saragossa) al seu pas per la Comunitat Autònoma de Catalunya. Expedient: 684/004121 .

11.Pregunta sobre la velocitat mitjana de cada tipus de tren de viatgers que circula entre Tarragona i Barcelona, amb indicació de les repercussions en la mateixa de l’estat de conservació de les instal·lacions i de l’índex de puntualitat d’aquests trens. Expedient: 684/004123

12.Pregunta sobre la velocitat mitjana de cada tipus de tren de viatgers que circula entre Móra la Nova (Tarragona) i Tarragona, amb indicació de les repercussions en la mateixa de l’estat de conservació de les instal·lacions i de l’índex de puntualitat d’aquests trens. Expedient: 684/004124.

En resum, com ha conclòs el senador Lluís Aragonés, podem considerar, tenint en compte les respostes, que l’oferta de trens no es adequa a la demanda.

1 . Per la freqüència i horari del pas dels trens.
2 . Per les condicions de la via.
3 . Per l’estat i condicions de les estacions.
4 . Per les condicions i estat de certs trens.
5 . Per les condicions del servei als clients o usuaris.

L’abandó i la falta d’inversió històrica que ha tingut aquesta via, per a molts qualificada d’endèmica, fa que mes que mai siguin necessàries importants inversions per a posar-la en les mínimes condicions. Manquen millores urgents sobre:
Supressió i protecció de passos a nivell.
Instal·lacions de seguretat.
Senyalització i telecomunicacions
Electrificació…

L’estat actual limita la velocitat possible. Cal recordar que mentre la velocitat mitjana d’un Catalunya Express és de 86 km/h, entre Reus–Móra-Casp és de 68 km/h. Quant a la velocitat mitjana dels trens Grans Línies Estrella és entre 101 i 108 km/h, en la línia que ens ocupa és de 75 km/h. La pregunta que ens podríem fer és: Quants anys fa que no s’incrementa la velocitat en el recorregut d’aquesta línia? Ens hem quedat ancorats en els anys seixanta?

Podríem estar hores i hores parlant de deficiències i necessitats urgents. Permeteu-me per a acabar la meua compareixença, que la meua intervenció suposi demanar-los per a la línia fèrria Reus-Falset-Móra-Flix-Casp una declaració explícita de la seua voluntat de mantindre, millorar i augmentar la freqüència, la qualitat i el servei dels trens de viatgers amb destinació o inici als pobles de les nostres comarques.

Una millora en tots els àmbits tenint en compte la importància estratègica que té aquesta línia per al reequilibri territorial, per al futur econòmic de la zona, que ens permeti integrar-nos qualitativament al segle XXI, pensant en la connexió crucial entre el port de Tarragona i la zona industrial i comercial de Saragossa (Plataforma Logística de Saragossa), tenint en compte la connexió de la via amb l’aeroport de Reus i l’estació íntermodal del Camp de Tarragona, entre l’AVE i els trens d’alta velocitat en direcció a València, conegut com a corredor del Mediterrani. Una necessària estratègia de futur que ens ha de permetre a la gent de la Ribera d’Ebre replantejar-nos-ho amb l’esperança posada en la modernització de la infraestructura ferroviària, connectats amb les necessàries tecnologies del segle XXI, als grans centres econòmics del país.

Senyories, la línia Reus–Casp–Saragossa ha de ser innegablement l’eix vertebrador del nostre futur.

Moltes gràcies per la seua atenció. Moltes gràcies, president.

Pere Muñoz Hernández
President del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre
Alcalde de Flix.